L'incorruptible

L'incorruptible

"La veïna votava Ciudadanos però ara s'ha decantat pel PSC"

El nostre protagonista arriba tard a casa, quan ja pràcticament és fosc. Ha estat un dia dur i pesat. La xafogor és intensa i insuportable. Un cop dins l'immoble agafa l'ascensor que el deixa a la tercera planta. Posa la clau al pany de la porta de casa seva just quan s'apaga el llum de l'escala. Fot un mecagundéu descomunal i busca l'interruptor a les palpentes. S'equivoca d'interruptor i pitja el timbre del pis de la veïna. Aquesta obre la porta i apareix amb sabatilles i un pijama Pimkie amb estampats d'alvocats oberts per la meitat. Es miren fixament i es repten, perquè tots dos s'odien. La veïna votava Ciudadanos (ara s'ha decantat pel PSC) i fa anys que no es parlen. El nostre home, de llengua virtual afilada, no sap com actuar ni què fer. Se sent incòmode. “Encara es pensarà que vull alguna cosa, la tia aquesta”, pensa. Moments de tensió. El protagonista d'aquesta història està quiet com un estaquirot, amb la clau de casa seva en una mà i la bossa de la compra plena a l'altra. La veïna se li atansa, agafa la barra de pa de dins la bossa, li fot un calbot amb el pa, gira cua i tanca fotent un cop de porta. Resumint: ha rebut una plantofada, li han robat la barra de pa i li han tancat la porta als morros. El nostre protagonista s'ha quedat sense el pa i les molles. Pas mal...

Després d'uns segons de desconcert, el nostre home reacciona, es posa de nou en moviment i torna a posar la clau al pany de la porta de casa seva. Obre i entra. Per fi! Es treu la jaqueta, deixa la bossa de la compra -ja sense la barra de pa- damunt el marbre de la cuina i se'n va directament cap al seu ordinador. Cal salvar el país, es diu a si mateix. Es connecta a Twitter a través d'un dels seus 14 perfils. Avui atacarà als economistes processistes. Comença pel de les americanes de colors: traïdor, botifler i seguim sense tu, bandarra. Buf, quina feinada això de salvar el país... De cop, l'economista el bloqueja. Com pot ser??? Aquesta penya és incapaç de bastir un discurs mínimament coherent o de mantenir un diàleg civilitzat! Doncs que es foti, no el necessitem per a res. Emprenyat com una mona, burxa en els perfils que ell anomena lliristes (ho són tots excepte uns quants escollits com ell) i es despatxa a gust: nazi, rata, traïdor, et jutjarem... Però ningú no li fa cas. No hi ha interacció. Des del seu mòbil, on hi té un altre dels seus comptes oberts, envia una pregunta al seu perfil de l'ordinador per intentar escalfar l'ambient: “no els facis cas, tots són xusma”. I ell mateix es respon: “gràcies C, ets molt gran i ells són molt petits i insignificants”.

És tard i ja hauria d'haver sopat, però la feina és la feina i primer cal netejar les xarxes socials de rates processistes, lliristes, erquis, juntaires, cupaires, puigbelivers, mossens, assemblearis, els de la pagueta, els que no es dutxen, associacionistes, cantautors, periodistes a sou, els de les samarretes i les performances, els dels carrers seran sempre nostres, els de l'Assemblea, els amics dels presos, els que han fugit, els venedors de fum, els dels fils màgics, els del ho tenim a tocar, els homeòpates, els que escriuen llibres, els que diuen que són independentistes, els sergisols camuflats, els sindicalistes venuts al règim del 78 i els empresaris que diuen que fan coses pel país, els pacifistes, els del tsunami, els que ens volen callats, els del ni un paper a terra i al conjunt de votants dels partits independentistes. Cal una neteja a fons. Un cop eliminats, renaixerà una altra Catalunya, perquè una altra Catalunya és possible: “sobretot, no et barregis amb aquesta gentussa ni amb els manipuladors processistes professionals” escriu unes hores abans de la Diada. Vinga, a la feina: com que el nostre protagonista té un segon mòbil per evitar que el segueixin els infiltrats, aprofita per obrir un altre dels seus perfils. Així doncs, a través dels seus tres perfils ataca a tot Déu. Finalment, i com que té poques interaccions, s'estableix un diàleg a tres bandes amb ell mateix:

A -Bona feina, company!

B -Moltes gràcies, és la meva obligació netejar la xarxa de traïdors

C -No és la teva feina, però t'ho agraïm igualment. Uns quants com tu i les coses anirien molt millor

A -Algun dia jutjarem a tota aquesta colla de botiflers

B -Això passarà aviat, estan a punt de caure. Falta poc

C -Llàstima del 52% que va votar aquesta colla d'inútils...

B -Això et passa per votar, idiota!

El nostre home s'atura; el diàleg s'està embolicant i ha de vigilar. Massa pressió, massa estrés, massa feina acumulada a les xarxes, massa perfils oberts. Potser millor rebaixar el to amb un quart perfil, un de femení, que obre a través del seu ordinador portàtil. Aquest nou perfil va directament a la conversa i diu:

D -Quan aquest 52% d'imbècils s'adonin del que han votat ja haurem guanyat

C -A això em referia, es respon a ell mateix

De cop, un perfil incontrolat s'afegeix a la conversa:

E -Tu, tros d'ase, a veure, què fas tu pel país, eh? Inútil! Tot el dia al sofà amb la pantalleta??? Potser que penquem una miqueta (afegeix emoticones amb cares somrients)

A -Li dius al company B, això? No tens vergonya, mentre vosaltres us ompliu la boca de frases buides, ell, el B, no para de treballar pel país. I ho fa desacomplexadament

C -I silenciosament

D -I calladament

C -I organitzadament

D -I serenament

B -Gràcies, companys, us agraeixo molt les vostres paraules, però no en feu gaire cas, d'aquest E, és un troll a sou dels de la pagueta

C -M'han dit que és un paio de Cornellà que treballa pel CNI

B -Qui? L'E?

C -Sí clar, capullo!

(piulada esborrada)

El nostre protagonista ja no té el control sobre els seus comptes i ha de començar a tancar perfils abans no es noti que l'A, B, C i D és ell mateix. De cop, però, rep un DM (missatge privat) de l'E:

E -Tu ets tonto o què??? Que no veus que sóc el Manel? Per qui cony m'has pres?

B -Hòstia Manel, no t'havia conegut. M'has entrat d'aquella manera tan bèstia i he pensat que eres un troll a sou dels processistes

E -Mira que n'ets, de burro, et faig una broma i tu m'ataques a través dels teus perfils anònims

B -No són els meus perfils anònims, és gent que està per la causa. Combatents com tu i jo!

E -Ets un tros d'imbècil. Es veu d'una hora lluny que ets tu, home...

B -...

E -Bé, escolta, avui m'han trucat per ocupar una vacant al departament d'Economia i et volia preguntar si vols quedar per fer una cerveseta i brindar per la República!

(una pausa llarguíssima)

B -Company, tinc problemes de connexió. Ja parlarem!

E -Val, cuida't! Ah, i per cert, no fotis canya al Jaume Giró, que serà el meu cap i no vull problemes. Ja saps que tot s'acaba sabent, oi?

B -Tranquil, primer de tot és la mare i després la feina

E -Què coi dius? Què et passa aquesta nit?

B -Res, que no pateixis, que no atacaré al traïdor del Giró, tot i que és un pelacanyes i...

E -Para el carro, que aquests són els que em paguen el sou. I per cert, a l'economista aquell de les americanes tampoc no el critiquis, per si de cas...

B -Per als amics, el que convingui!

El nostre protagonista queda trasbalsat per la notícia. Tanca ordinadors i mòbils. Els botiflers tenen una gran capacitat per infitrar-se i comprar voluntats. Netejant les xarxes no n'hi ha prou, cal fer reaccionar el país. I potser per això és el moment de crear un partit i buscar uns quants avals. Però aquesta ja serà una altra història...

Bernat Deltell. Publicat el divendres 10 de setembre de 2021

Publicat el: 2021-09-11 Visualitzacions: 5116
El teu compromís econòmic com a lector em pot ajudar encara més a fer recerca periodística. Moltes gràcies!
Vull col·laborar