Llorens Llibres ha estat un bàlsam que ha tingut un efecte reparador per a l'ànima de molts de nosaltres
Una de les pitjors notícies que pot rebre el teixit cultural d'una ciutat és la desaparició d'una de les seves llibreries de referència. I això és, desgraciadament, el que ha succeït aquesta setmana amb l'anunci del tancament de la històrica Llorens Llibres de Vilanova i la Geltrú. Fundada fa 52 anys, aquesta llibreria ubicada al cèntric carrer de Sant Sebastià número 12, abaixa la persiana definitivament el 30 de juny per jubilació de la seva propietària, la Rosanna Lluch. Una jubilació merescuda i guanyada a pols després d'una vida de treball dur i moltes renúncies personals, però que a centenars d'amants de la lectura ens deixa desolats, orfes, tristos i una mica més sols.
La Llorens Llibres neix el 1971, el mateix any que qui escriu aquest article. No ho dic pas per voler ser protagonista d'una història que no em pertoca, sinó perquè aquesta llibreria i jo hem crescut junts i per tant el seu tancament em produeix una profunda tristesa, fins al punt que en algun moment d'aquests darrers dies se m'ha escapat alguna llàgrima perquè encara no m'ho puc creure i encara no m'ho vull creure. Sí, sé que és inevitable que Llorens Llibres, fundada pel pare de la Rosanna, el senyor Llorenç Lluch, acabi tancant, és llei de vida i és inevitable i bla bla bla, però nois, fa molt de mal, tot això...
El periodista Joan Carles Lluch -germà de la Rosanna- m'explica que el seu pare es deia Llorenç amb ce trencada final, però ja se sap que el règim franquista no hi entenia gaire, de matisos lingüístics -i encara menys de noms catalans- i d'aquí que es va optar per batejar la llibreria amb el Llorens amb essa final i que és el nom que ha mantingut fins ara. Però el que va començar com una petita llibreria familiar va esdevenir amb el pas dels anys un referent del món del llibre i de la cultura en general: actualment, la Llorens Llibres ocupa un immoble de tres plantes (dues de les quals dedicada a la venda directa de llibres) i s'hi han fet centenars de presentacions d'autors nacionals i internacionals, xerrades, conferències, lectures en veu alta... i sempre amb una deferència inequívoca per als autors de casa nostra.
Jo he nascut i crescut amb Llorens Llibres. El pare, el senyor Llorenç (amb ce trencada final) em va fer estimar els llibres quan jo encara era un escateret. Ell i la meva àvia, l'Assumpció Romeu, són els culpables que optés per estudiar Filologia Catalana (un títol, junt amb el de periodisme, que amb els anys s'ha demostrat que no serveix de res) i que encara ara em passi el dia amorrat als llibres i gaudeixi de la lectura. En aquest racó de món que ocupa la llibreria que ara tancarà portes m'hi vaig comprar els meus primers còmics, l'Astèrix i el Tintín, les primeres novel·les juvenils i posteriorment les de Ferran Torrent, Frederick Forsyth, les històries de misteri del mallorquí Antoni Serra, l'humor de Tom Sharpe, els contes de Quim Monzó i, ja de gran, bona part de la meva biblioteca ha estat formada -i aconsellada- per Rosanna Lluch: la novel·la negra del meu estimat Andrea Camilleri i la contundència dels escocesos Ian Rankin i Alan Parks, el Jaume Cabré, la Marta Rojals, el Ramon Solsona, el Kent Haruf, la Mercè Rodoreda, el Jonathan Coe, el Henning Mankell, Haruki Murakami, Empar Moliner, Ricardo Piglia... Encara recordo un dia, no fa pas gaire, just quan sortíem del confinament i el meu estat d'ànim estava per terra, que la Rosanna em va veure la cara i va dir: "Bernat, sigui el que sigui, cal remuntar!" i em va recomanar Moments estel·lars de la humanitat, de Stefan Zweig. Quina gran recomanació, quina meravella, quin plaer de lectura! I no vull deixar de recordar un altre fet que ens ha afectat de ple aquest any i que explicaré només a mitges perquè no és el tema que ens ocupa però la resolució del qual diu molt de la llibretera Rosanna: el passat mes de gener vam patir un ensurt a causa d'una dolorosa i inesperada notícia que afectava de ple la meva filla Txell de només dotze anys. Durant un parell de mesos vam estar que no hi érem i patir el que no està escrit. Doncs bé, un parell de dies abans de l'operació vam anar a tafanejar novetats a la Llorens Llibres -on la meva filla també hi ha comprat bona part de la seva petita gran biblioteca- i li vam explicar a la Rosanna el que ens passava i el que anàvem a fer a Sant Joan de Déu. La resposta de la meva llibretera de referència va ser immediata i contundent: regalar a la Txell una novel·la perquè no se't faci tan llarga la recuperació i un peluix lector, i a mi em va demanar si us plau quan ja s'hagi acabat tot envia'm un whatsapp. Gràcies, Rosanna!
Per a qui no conegui la Rosanna Lluch aquí teniu un petit apunt biogràfic: llicenciada en Filologia Anglesa i Hispànica -sí, té dues llicenciatures!- per la Universitat Rovira i Virgili, ja des del principi ajuda el seu pare a la llibreria fins que el 1988 s'hi incorpora plenament, deixant la seva feina de professora d'anglès a La Salle de Reus. Durant nou anys és secretària de l'ICYB (Congrés Internacional de Joves Llibreters) i la representant en congressos de llibreters d'arreu del món. El 1998 rep el premi Memorial Ferran Lara, i l'any 2017 el premi Memorial Pere Rodeja, guardó organitzat pel Gremi de Llibreters de Catalunya que té com a objectiu estimular els llibreters en el seu paper d'agents culturals i de fer valdre l'ofici alhora que vol distingir també la tasca d'escriptors, periodistes i mitjans de comunicació que donen suport al sector. La Rosanna Lluch també ha estat membre de la junta directiva del Gremi de Llibreters durant més d'una dècada, responsable de les relacions exteriors del gremi, representant a la Confederació de Llibreries a Espanya (CEGAL) i al mateix temps la seva delegada a l'European Bookseller Federation. Membre de la junta de la Federació Internacional de Joves Llibreters. responsable i directora del Congrés Internacional de Joves llibreters, impulsora de la creació d'iniciatives com els viatges de formació per a llibreters a París, Londres, Torino, Amsterdam, Lisboa, Frankfurt, Munic i Nova York, entre d'altres, impulsora de la creació del Premi Llibreter i membre del jurat del Premi Llibreter durant una bona colla d'anys. Déu n'hi do, oi?
La Llorens Llibres ho ha superat tot: crisi econòmica, pandèmia, el canvi d'hàbits d'alguns lectors que prefereixen comprar llibres a través d'una pantalleta a un monstre que paga impostos en paradisos fiscals abans que fer-ho en una llibreria que té al costat de casa, la mort del senyor Llorenç, inflació, manca d'interès pels llibres i la cultura en general, les pantalles, la ignorància... Ha resistit, ha aguantat, ho ha suportat tot, però finalment la Rosanna ha dit prou, que també es mereix descansar i que és hora de tancar la porta. I tant que s'ho mereix! Però això no impedeix que el buit que la seva decisió provoca en molts de nosaltres sigui immens: ens hem passat hores a la Llorens ja sigui tafanejant, comprant, assistint a presentacions, a recitals de poesia, lectures, amb els fills, xerrant amb el senyor Llorenç, amb la Rosanna, retrobant-hi amics com el Miguel Angel (un altre assidu a la llibreria), el Pere Tàpias (un lector empedreït) i tants i tants d'altres... La Llorens Llibres és un microcosmos que ven uns productes que ens cultiven l'ànima gràcies a una directora d'orquestra que sap recomanar les millors partitures.
Quan encara no sabia que Llorens Llibres tancaria portes vaig comprar-me un llibre, un del filòsof Joan-Carles Mèlich, titulat La fragilitat del món. Qui ho anava a dir...
Ja no sé ni com acabar aquest article ni què més dir, Rosanna, només agrair-te tots aquests anys de xerrades i lectures compartides, i que aprofitis, ara que tindràs temps, per rellegir els poemes d'Emily Dickinson que tant t'agraden. Com va escriure Jeanne Hersch a Temps i música, "El present és l'única dimensió del temps que ens dóna una cita real amb el món".
La Llorens Llibres ha estat un bàlsam que ha tingut un efecte reparador per a l'ànima de molts de nosaltres. Moltes gràcies per tots aquests anys d’aventures i de somnis!
Molta sort, companya!
Bernat Deltell. Publicat el dimecres set de juny de 2023
Foto Rosanna Lluch: Eix Diari