La presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona analitza en aquesta entrevista la situació econòmica i política de Catalunya
Mònica Roca i Aparici (Barcelona, 1969) és des de fa un any la presidenta de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Barcelona. És la primera dona que dirigeix aquesta important corporació en 135 anys d'història. Enginyera de telecomunicacions, Mònica Roca va treballar durant deu anys a l'Agència Espacial Europea i actualment dirigeix una empresa que desenvolupa processaments de dades de satèl·lits d’observació de la Terra i proveïdora de serveis i solucions per a la mitigació del canvi climàtic.
-Com va anar el relleu amb Joan Canadell, l'anterior president de la Cambra de Comerç?
-La mar de bé. Amb en Joan [Canadell] som bons amics i compartim la mateixa visió a nivell de país. Ja teníem pactat que a mitja legislatura em donaria pas per presidir la Cambra.
-Justament el dia vuit de març de 2021 és investida presidenta i es converteix en la primera dona que dirigeix la Cambra de Comerç en 135 anys.
-Sí, formalment des del vuit de març sóc presidenta de la Cambra de Comerç, i la tria no va ser casual. Però també he de dir que des de feia dos mesos [gener de 2021] ja exercia de presidenta en funcions. A partir del moment que en Joan Canadell fa el salt a la política em va transferir tota la responsabilitat per no entrar en cap conflicte d'interessos.
-Quina valoració en fa d'aquest primer any de presidir la Cambra de Comerç?
-Ser presidenta de la Cambra fa vertigen, i no pel fet de ser dona. T'he de dir que en cap moment he sentit el pes de ser la primera dona presidenta de la Cambra perquè segurament la meva trajectòria professional m'ha portat a estar moltes vegades sola a nivell de gènere i potser per això no m'ha afectat massa. No ho menystinc, eh? Però considero que és una evolució natural dels nostres temps. També hi ha hagut una primera alcaldessa de Barcelona, una primera rectora, etc... Vull dir que sempre hi haurà una primera vegada que una dona ocupi un càrrec determinat que fins ara havien ostentat els homes, i això és un signe de normalitat. Ara bé, ser presidenta de la Cambra sí que fa respecte!
-El fet que sigui independentista li ha suposat algun problema?
-No, cap problema, segurament perquè mai he amagat que ho sóc ni he jugat als equívocs. Sóc independentista i punt, i per això, sempre que en tinc l'oportunitat, explico que la millor política econòmica que podia fer aquest país és la de comptar amb un estat propi. Ho repeteixo sempre perquè ho crec així, i les xifres ens avalen. Quan vam arribar aquí ens vam trobar un estudi fet el 2012 que parlava de la viabilitat d'una Catalunya independent en termes econòmics. L'estudi el va fer la mateixa Cambra de Comerç però no es va publicar mai. Quan nosaltres vam arribar ens va alegrar saber que els antics responsables de la Cambra ja havien fet estudis sobre la possible viabilitat d'una Catalunya independent i que les xifres ens donaven la raó, quelcom que nosaltres ja sabíem, per cert... El dèficit fiscal, el deute històric, la manca d'inversió en infraestructures... tot això és una realitat que no es pot amagar. Per malament que ho féssim, la millor política econòmica per al nostre país seria la de tenir un estat propi, perquè ara mateix el que tenim és un estat-presó. I això ho veiem cada dia: represaliats, empresonats, exiliats, els fons europeus (ens ha arribat un 7,8% quan tenim un 19% del PIB) i una llista llarguíssima d'incompliments històric. Tenim un estat a la contra, i precisament per això som independentistes.
-El diner és poruc i les empreses potser no hi creuen, en la independència?
-El resultat de les eleccions a la Cambra de Comerç diu tot el contrari, que l'empresariat és independentista. Però vull ser prudent i no fer com els altres, que quan manaven deien que els empresaris catalans no creien en la independència. Evidentment hi haurà de tot, però si més no, el resultat de les eleccions va ser claríssim: vam guanyar 31 vocalies de 40!
-Què li diu sottovoce l'empresariat de la Cambra sobre aquesta qüestió?
-L'empresariat és bàsicament independentista, el que passa és que té por perquè veu les evidents represàlies que pateixen els independentistes avui dia. Públicament no es posicionen, però si hi hagués un referèndum votarien amb els ulls tancats a favor de la independència. Però hi ha por, perquè jo sempre dic que tot i que estem fotuts encara tenim massa a perdre, i això fa que la gent no vulgui arriscar. De sentiment són independentistes, però encara no estan disposats a arriscar-ho tot.
-Com va l'economia catalana?
-Són moments complicats, molt complicats. Nosaltres vam arribar [a la Cambra de Comerç de Barcelona] defensant un nou model econòmic.
-Quin és aquest model?
-Apostem per un model fortament basat en el coneixement, en el talent i una reindustrialització per descomptat sostenible però no només a nivell planetari, sinó també social i que sigui una economia resilient. Jo crec que a Catalunya som molt resilients perquè estem acostumats a que no ens ho posin fàcil. De fet, les coses no ens van tan malament però no pas perquè ens les facilitin, sinó perquè les lluitem i per això tenim una resiliència intrínseca. Però l'economia catalana no és tan resilient, i jo crec que el Covid-19 ho ha posat de manifest. Tenim massa PIB basat en el turisme i la restauració, i no estic dient que hi estigui en contra, però l'economia no pot tenir tanta dependència d'aquests dos sectors. Hem de tenir dependència també d'altres sectors més resilients.
-Per exemple?
-Teníem un pla de digitalització que pensàvem desenvolupar en cinc anys i al final, a causa del Coronavirus, l'hem hagut de fer en sis mesos. Això vol dir que a nivell de digitalització no estàvem massa bé, i ara hem hagut d'iniciar tot aquest procés a correcuita. La petita i mitjana empresa és la que pateix més, en aquest àmbit (les grans empreses tenen departament d'innovació, i les startups ja neixen amb aquest domini). El blockchain és també una base sobre la qual cal treballar-hi; en ciberseguretat no estem gaire bé, i també cal aprofitar més la intel·ligència artificial. No en traiem el suficient suc de la intel·ligència artificial que ens permetria oferir millors productes i més adaptats a les necessitats actuals. A nivell universitari tot això ho tenim molt ben solucionat, però després no ho sabem transferir a les nostres indústries i empreses i, per tant, no arriba a la ciutadania, que és el consumidor final. Aquesta transmissió no la sabem fer bé. Hem de crear una economia més resilient i més basada en el talent i el coneixement. No ens podem permetre que se'ns escapi talent. I ja no parlem de la inflació provocada per la invasió russa a Ucraïna. Tot això no ajuda gens l'economia catalana.
-I Barcelona?
-Ara fa un mes presentàvem l'Observatori Barcelona. És el cas concret de Barcelona, no el de Catalunya, d'acord? Doncs bé, la conclusió global és que la ciutat en surt reforçada, de la pandèmia. Per tant, s'estan fent esforços, però encara hi ha massa coses a revisar i a treballar-hi fort. Avui, per exemple, hem tingut una reunió amb una cambra virtual dels Pirineus. És una zona que s'està desertitzant a marxes forçades. I per què passa això? Entre altres coses, perquè no té ni infraestructures ni telecomunicacions. Tenim un dèficit en infraestructures que reclamem sempre, però ara s'hi afegeix també el problema de les telecomunicacions. No hi pot haver a Catalunya ni un sol metre quadrat sense connectivitat perquè si no la joventut marxarà. I això és el que ja està passant; per tant, cal un pla específic per a zones com el Pirineu per entendre què hi fa falta: escoles, indústria, universitats, etc.
-Quins problemes té Barcelona?
-La mobilitat n'és un, un altre seria el servei de Rodalies, el desdoblament de la R3 (teòricament planificada des de fa més de 20 anys). Per exemple, la zona de baixes emissions és necessària. Hi estic d'acord, perquè tenim un greu problema de contaminació, però el problema és no fer les coses amb visió de conjunt. Jo visc a Barcelona i em puc desplaçar en transport públic, però... i el que ve de Manresa o d'Igualada? El servei de rodalies és desastrós, impropi d'un país europeu, i si agafes el teu vehicle particular, on aparques? Què fas un cop arribes a Barcelona? Hi ha moltes coses a millorar, a Barcelona...
-Creu que el procés ha passat factura a l'economia catalana?
-Rotundament no.
-Però hi ha hagut seus de grans empreses que van marxar...
-Cert, perquè algú que tots coneixem va agafar el telèfon i els va dir que marxessin si no volien rebre represàlies. Però els treballadors continuen aquí, encara que si el centre de decisions s'ha traslladat això té un impacte, evidentment...
-Per tant...
-Per tant, jo no parlaria de factura, sinó que el procés ha tingut un impacte sobre l'economia catalana. I quan dic impacte no ho dic en un to negatiu; al contrari. El procés ha fet obrir els ulls a moltes empreses catalanes que calia internacionalitzar-se urgentment per no dependre tant d'un mercat espanyol fortament polititzat i acostumat als boicots. O sigui, que el procés en si no és el que ha impactat l'economia catalana, sinó les represàlies de l'Estat pel procés.
-I la inversió estrangera?
-Un altre punt positiu per al nostre país, tot i la suposada factura per culpa del procés. Tal i com explicava en Joan Canadell, aquests darrers anys hem tingut una forta inversió d'empreses estrangeres que s'han establert a Catalunya. Per tant, sembla que el procés d'independència del nostre país no espanta ningú.
-Què li diuen els responsables d'aquestes grans empreses sobre la independència de Catalunya?
-Hi ha de tot, però tenen un punt en comú: hi ha interès sobre la situació política i s'informen molt. Ara mateix nosaltres estem negociant una gran inversió i l'empresa amb la qual mantenim les relacions estan encantats del nostre país i del nostre tarannà.
-Si el diner és poruc, com és que aquestes empreses aposten per lloc on suposadament hi ha inestabilitat? Potser perquè el procés ja ha acabat?
-No, perquè moltes s'han establert en ple procés i això desmunta la teoria que tenien por del que pogués passar. S'estableixen aquí per moltes raons (relació entre talent i sous molt favorable, tarannà, innovació, etc.), i també perquè és una opció de futur. Si algun dia Catalunya esdevé independent, aquestes empreses ja estaran instal·lades aquí, ja hi seran. Per altra banda, també t'he de dir que la gent de fora no ho veu tan gros ni tan greu, tot això de la independència. Nosaltres ho vivim a flor de pell, però per als estrangers és una qüestió que observen amb ulls acrítics i sense recels.
-No tenen recels?
-Cap ni un. Les empreses estrangeres no tenen cap recel ni posicionament públic sobre el nostre procés. Ni a favor ni en contra.
-Què és el que valoren més per establir-se a Catalunya?
-Valoren el talent que tenim, el tarannà, els preus (comparats amb altres grans capitals europees amb el mateix talent que nosaltres tot els resulta una mica més barat), la connectivitat per avió (això es valora molt positivament), el clima, la situació geogràfica i la gastronomia.
“A Aragó hi ha tres impostos sobre els tretze que tenim a Catalunya i els dos que hi ha a Madrid”
-I els punts negatius?
-De vegades l'escàs suport institucional es veu com un punt negatiu. Per exemple, hi ha un estudi molt interessant que ha fet la Cambra de Lleida on explica per què hi ha migració d'empreses de la seva zona cap a la Franja de Ponent. La resposta és que a Aragó hi ha tres impostos sobre els tretze que tenim a Catalunya i els dos que hi ha a Madrid.
-Caram!
-Sí, però espera, perquè aquest no és el punt determinant per marxar, sinó el recolzament institucional que facilita molt les coses a aquestes empreses que s'estan ubicant a la Franja, i també la disponibilitat de sòl. A Catalunya estem atapeïts i tenim una orografia complicada i de vegades no hi ha tant de sòl com el que pugui oferir Aragó.
-Quan parlem d'escàs suport institucional ens referim a la Generalitat?
-Sí, però no només la Generalitat. Aquí hi ha moltes administracions que podrien també fer aquest paper de suport a les empreses, i no el fan. Tenim ajuntaments, diputacions, consells comarcals, Generalitat i Estat. Cinc administracions!
-Excés d'administració?
-És un problema que passa a tot arreu. Jo he viscut a Holanda i allà també hi ha imperfeccions. Ara bé, tot és molt més quadriculat, tenies les pautes molt ben marcades, no hi ha gaire marge però està molt clar de qui són les responsabilitats i les competències. En canvi, aquí, a Catalunya, un dels problemes que tenim és que el temps de resposta és massa llarg, i hi ha molta desorganització. Hi ha un gran batibull i, pel meu gust, sobren administracions. Si fóssim estat en tindríem una menys, d'administració. Clar que algú podria dir que si eliminéssim les comunitats autònomes també ens estalviaríem una administració. Certament. Cadascú sap el país que vol per a ell o ella i els seus fills o filles. El que està clar és que si tens un estat propi tot és molt més fàcil. No vull treure les culpes a la Generalitat, però com que el poder de decisió està tan distribuït això crea desorganització i indefensió. Parles amb l'Ajuntament de Barcelona i et diuen que això que els demanes depèn de la Generalitat, vas a la Generalitat i et diuen que aquesta competència no està transferida, llavors preguntes a l'Estat i et diu que la competència sí està transferida però resulta que encara no té dotació econòmica, i transferir competències sense pressupost és un engany! I així tots es van repartint les culpes. Per això, des de la Cambra de Comerç demanem la simplificació administrativa que ajudaria tant a les empreses i a la ciutadania...
-Com s'imagina Catalunya d'aquí a deu anys?
-M'agradaria dir que tindrà estat propi i si això passa serem una de les regions d'Europa més potents a nivell industrial i de coneixement. No en tinc cap dubte!
-Com veu l'actual govern català?
-Està funcionant prou bé. Vull un sol govern, encara que sigui de coalició, però que actuï com un sol govern i en la mateixa direcció i un full de ruta clar i compartit. Una altra cosa és que després els partits que formen aquest govern es tirin els plats pel cap al Parlament, però mentre hi hagi un sol govern que actuï amb una sola veu anirem bé. En l'aspecte negatiu destacaria que hi ha una certa manca de comunicació entre conselleries (sovint fins i tot del mateix partit) i observo també poca ambició en general.
-Quin és el posicionament de la Cambra de Comerç sobre els Jocs Olímpics d'hivern i l'ampliació de l'aeroport?
-Se’m fa estrany pensar en uns Jocs Olímpics de Catalunya amb Espanya en un context de repressió com el que estem. Recordem la repressió, incloent-hi empresonaments, dels independentistes en els Jocs de l'any 92. Tenint en compte la repressió actual, no crec que en aquest cas fos gaire diferent. Dit això, si les comarques en les que s’hi han de fer creuen que serà bo per a elles, doncs endavant, jo sóc una persona demòcrata. Sí que caldria que el que es desenvolupés en aquestes zones, a nivell d’infraestructures, no fos només pels jocs olímpics, sinó sota un pla específic i ben desenvolupat de les necessitats reals d’aquestes comarques. Pel que fa a l’aeroport, des de la Cambra hem tingut una postura molt clara: volem l’adequació de l’aeroport al model econòmic que defensem, i per tal que puguem triar des de casa nostra les destinacions i els visitants que més ens aporten al nostre model de país. Això no vol dir ampliació, vol dir adequació. Des de la Cambra vam presentar un estudi on exposàvem les diferents alternatives per a aquesta adequació: des de no fer res a nivell de pistes perquè tal com estan ara mateix només caldria fer servir la pista llarga pels enlairaments, fins a allargar la pista curta només una mica cap a totes dues bandes. A nivell de terminals sí que caldria construir-ne una per facilitar la gestió dels vols transoceànics. En qualsevol cas, el nostre posicionament pel que fa al trànsit aeri també és molt clar: no podem augmentar el trànsit aeri ni en passatgers ni en avions, sinó que volem adequar les destinacions al nostre model econòmic i social de país. I... donat el dèficit d’inversió en infraestructures de l’Estat espanyol a Catalunya, ja estaria bé que invertissin una mica en el nostre aeroport!
-És partidària d'un referèndum pactat?
-No hi serà! aquest referèndum pactat, a no ser que vingui obligat per instàncies europees superiors (que aleshores no podríem dir que fos pactat, sinó obligat). La història d'Espanya és la que és. Ja m'agradaria que hi hagués un referèndum pactat, però això és una utopia. El dia 1 d’octubre de 2017 ja vam fer un referèndum i el vam guanyar. Ara cal executar-lo.
-Fons europeus?
-Hem rebut el 7,8% del pressupost espanyol de l'any 2021. És escandalós! Tenim un 19% del PIB i ens arriba un 7,8%. Però això no vol dir que no haguem de continuar treballant i insistint. Sóc crítica en com s'estan gestionant, aquests fons: manca de transparència, de planificació i en la seva adjudicació.
-Tenen interlocució directe amb altres cambres de comerç?
-Hi ha unes 13.000 cambres de comerç arreu del món i òbviament tenim més relació amb unes que amb unes altres, però sí, amb algunes hi ha molta relació fins al punt que tenim uns 6o convenis signats. La Cambra de Comerç de Barcelona és molt important a nivell internacional.
-El seu interlocutor al govern català és el conseller d'Empresa, en Roger Torrent?
-Sí
-Bona relació?
-Sí
-I amb el conseller d'Economia, Jaume Giró?
-No és el nostre tutelant, però tenim una molt bona relació. Amb totes les conselleries tenim bona relació, i aquesta és la nostra obligació.
-Ha tingut algun tipus de pressió?
-Com a presidenta de la Cambra de Comerç cap ni una. Com a empresària la meva empresa sí que ha rebut pressions per part de l'Estat, però ho deixo aquí.
-I amb altres representants de cambres de comerç espanyoles? Algun comentari fora de lloc?
-Directament no.
-Es tornarà a presentar a les eleccions de la Cambra de Comerç?
-Es presentarà la meva empresa a una vocalia, i en funció de les vocalies que surtin escollides es decidirà.
-Farà el salt a la política com el teu antecessor, Joan Canadell?
-Rotundament no.
-Continua mantenint bona relació amb Joan Canadell?
-Evidentment!
Bernat Deltell. Entrevista feta el dijous 7 d'abril a la Llotja de Mar, seu corporativa de la Cambra de Comerç de Barcelona