¿De verdad os creéis que en la tele contratan a extras para reventar las conexiones en directo? ¿En serio? (Ignacio Escolar, director del digital eldiario.es. 17 de setembre de 2019)
Llegint aquesta piulada del periodista Ignacio Escolar m'ha vingut al cap una notícia escabrosa, trista i molt lamentable que vaig haver de cobrir per Catalunya Ràdio l'any 2006.
Una treballadora de la ludoteca El món dels barrufets de Vilanova i la Geltrú instal·la càmeres -ben amagades- per filmar i gravar els suposats maltractaments que la propietària infligeix a alguns nens i nenes del centre. Talment com si es tractés d'una pel·lícula de terror, la treballadora afirma que en més d'una ocasió ha estat testimoni de com la propietària fa "pessigades, bufetades i estirades d'orelles" als infants, que en ocasions els fa menjar els seus propis vòmits i que "si molesten o ploren molt" els tanca en habitacions fosques, fredes i humides.
Les gravacions contenen, suposadament, imatges on els infants són insultats i tractats a crits i a cops per la responsable de El món dels barrufets, motiu pel qual s'ordena una exploració judicial dels menors que estiguin en edat de verbalitzar els fets així com un informe psicològic. Finalment, la propietària de la ludoteca, davant les proves presentades, és condemnada per quatre delictes contra la integritat moral, dues faltes de vexacions i dues de maltractament, multes, indemnitzacions i inhabilitació de dos anys per exercir qualsevol activitat professional relacionada amb menors.
Doncs bé, el dia que es destapa la notícia tot els mitjans -si més no, els principals mitjans de comunicació- són enviats a Vilanova i la Geltrú a fer guàrdia davant la ludoteca. Quan hi arribo ja hi ha una munió de càmeres de les televisions privades i públiques que ofereixen estridents connexions en directe a través dels seus programes matinals. Tot és un pur espectacle: focus, maquilladores, perruqueres, equips tècnics, suposats especialistes que tracten els maltractaments a infants des de plató, veïns que no ha vist mai ningú fent declaracions en directe davant de la ludoteca, familiars de les víctimes, periodistes arribant a conclusions precipitades...
Com que jo no entro en directe fins al butlletí horari disposo encara d'un marge de temps per tafanejar i mirar-m'ho tot plegat des d'una certa distància. Quan les connexions en directe comencen a decaure per donar pas a la publicitat m'acosto a un grup de pares i mares que exigeixen explicacions al portaveu del centre, un advocat que només informa que no hi haurà cap tipus de declaració per part dels responsables de El món dels barrufets. Els familiars estan lògicament indignats: crits, amenaces verbals i moments de molta tensió que l'advocat entoma amb estoïcisme. Al cap d'una estona, i quan la situació s'ha calmat una mica, m'adreço a una mare i li pregunto si pot explicar-me què ha passat i què li ha passat al seu fill. Porto a la mà el micro de Catalunya Ràdio i, per tant, estic perfectament identificat com a periodista i per quin mitjà treballo. Resposta: "no hay problema. Son 150 euros"
-"Com?"
-"Son 150 euros, y te explico todo lo que le han hecho a mi pobre hijo"
Em quedo de pedra. Una mare em vol cobrar per explicar la història del seu fill!!!
Li dic que jo no pago, i es queda molt sorpresa. I és llavors quan entenc què ha passat. Algunes televisions privades que s'han desplaçat a Vilanova i la Geltrú paguen perquè algú els expliqui la seva història. La mare em confessa que "pagan muy bien" i que no entén per quin motiu a mi m'ha de fer declaracions gratis.
Ho deixo córrer i m'apropo a un altre suposat testimoni, aquest cop un pare. Mateixa resposta: si no pago no pensa parlar ni dir res de res. Finalment, tiro pel dret i faig les cròniques sense tall de veu. Amb les presses del directe i l'atabalament del moment ni se'm passa pel cap comentar-ho al meu coordinador de Catalunya Ràdio, el periodista i bon amic Quim Balaguer.
Per no deixar la història de la ludoteca a mitges, aquest petit resum final: l'Audiència de Barcelona absol finalment la propietària de la ludoteca que havia estat condemnada a dos anys de presó per maltractar sis nens en considerar que la declaració de la principal testimoni "no era fiable". L'empleada del centre que grava les suposades vexacions podria ser part interessada, atès que l'acusada li havia reduït el nombre d'hores de feina i la relació laboral era a punt de finalitzar i sense perspectiva de renovació. La sentència adverteix també de "la incoherència" de l'actitud de la denunciant, que no sap explicar en el judici com durant un mes permet "una situació de maltractament a nens tan petits" i en canvi prioritza l'obtenció de proves d'aquestes suposades vexacions. Amb tot, el tribunal reconeix que el tracte de la responsable del centre cap als menors és "desagradable, groller i apartat de les més elementals regles de la pedagogia".
Quan el periodista Ignacio Escolar -sigui dit de passada, un bon periodista- es pregunta si ¿De verdad os creéis que en la tele contratan a extras para reventar las conexiones en directo? o bé fa temps que no trepitja el carrer o bé encara creu en la bondat de la gent.
Resumint: Periodisme? Tot plegat, un femer!
Per cert, el quatre de novembre de 2016 el president del País Valencià Ximo Puig visita la World Travel Market de Londres, una de les fires de turisme més importants del món. Aprofitant l'avinentesa, el diari britànic The Guardian publica una extensa entrevista al president valencià on tracta assumptes com ara les exportacions, el Brexit, el turisme o la lluita contra la corrupció. Una entrevista que, juntament amb un ampli especial informatiu, costa... 43.000 euros! Pagar per ser entrevistat, això és el que fa el líder socialista i president valencià Ximo Puig.
Uns cobren per parlar, i els altres paguen per ser entrevistats.
En fi...
Bernat Deltell. Publicat el dissabte 28 de maig de 2022