Poc es podia imaginar Pedro Sánchez quan envia Josep Borrell a Europa que aquest, com a Alt Representant de la UE per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, hauria de negociar en un futur no gaire llunyà l'entrada de Kosovo al club dels 27
Josep Borrell és un dels pocs representants de la vella guàrdia socialista que dóna suport a Pedro Sánchez en les primàries del PSOE de 2017. Susana Díaz -la recordeu?- és la clara favorita i a sobre té i rep tot el suport del socialisme oficial encapçalat per Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero i bona part de la premsa espanyola suposadament independent. Un exemple és "l'analista" José Antonio Zarzalejos, qui en el programa Al Rojo Vivo de La Sexta, dies abans de les primàries, afirma de manera contundent i condescendent que “lo mejor que puede hacer Pedro Sánchez es retirarse, ya que no tiene ninguna opción, y dar paso a una estadista como Susana Díaz”.
Doncs bé, el diumenge 21 de maig de 2017 Pedro Sánchez guanya les primàries del PSOE amb un 50,21% dels vots enfront del 39,94% de la llavors presidenta andalusa Susana Díaz, i el 9,85% obtingut pel basc Patxi López. Sánchez guanya, però sobretot perd la vella guàrdia i bona part de la premsa espanyola i els seus grans conglomerats de comunicació.
Un any després de les primàries, el ja nou secretari general del PSOE impulsa una moció de censura, amb el suport de Podemos, Bildu, PNB i independentistes catalans, que acaba apartant Mariano Rajoy i el Partit Popular del govern espanyol. Un cop assegut a la cadira presidencial, Pedro Sánchez forma el seu equip (juny 2018) i escull Josep Borrell nou ministre d'Exteriors. L'aposta Borrell té un doble objectiu: la primera és recompensar a l'únic representant de la vella guàrdia que dóna suport a Pedro Sánchez quan aquest va ser defenestrat de la secretaria general del PSOE, i la segona és apostar per un ministre d'Exteriors que coneix molt bé les institucions europees. I és que Borrell ja havia estat president del Parlament Europeu i, també, un furibund antiindependentista. Per tant, és una aposta segura: un català que lluitarà contra els independentistes (i això provoca que internacionalment se situï el marc mental en un conflicte entre catalans) i que coneix molt bé les institucions europees. Què pot fallar? Què pot anar malament?
Doncs el que falla és el propi Borrell, que converteix el ministeri d'Exteriors en un circ: relativitza el genocidi dels indígenes americans, interromp irat una entrevista en una televisió alemanya quan li pregunten sobre Catalunya i Gibraltar, critica la justícia alemanya per no haver acceptat l'extradició del president Carles Puigdemont per rebel·lió, retira l'estatus diplomàtic al delegat del govern de Flandes a l’Estat espanyol, etc. Precisament, una de les primeres decisions que pren el nou ministre d'Exteriors és designar Alfonso Dastis (el seu antecessor en el càrrec) com a nou ambaixador espanyol a Itàlia. Amb aquest nomenament queda clar que Borrell no llegeix l'influent The Guardian, que en el seu moment defineix Dastis com un “polític autoritari” ubicant-lo al costat de Nicolás Maduro i Bashar al-Assad.
Amb tot, cal dir que la política exterior espanyola ha tingut sempre un punt surrealista. Per exemple, el nomenament del “comunista” Gonzalo Puente Ojea com a ambaixador a la Santa Seu (Vaticà) entre els anys 1985 i 1987 i que acaba com el rosari de l'Aurora. Precisament, qui nomena Puente Ojea és un govern socialista en el qual ja hi havia... Josep Borrell exercint de secretari d'Estat d'Hisenda! Això demostra la llarga trajectòria professional de Borrell cobrant de l'erari públic i les dècades al servei de l'Estat que han generat algunes llums i ombres. Cal recordar que ja a final dels 90 Borrell se significa com un ferm defensor dels alts càrrecs d'Interior José Barrionuevo i Rafael Vera, empresonats per la seva implicació en la guerra bruta de l'Estat contra ETA duta a terme pels GAL. Aquest és un dels punts foscos de la trajectòria política de Borrell, tot i que se'n podrien trobar alguns més que en podem parlar en un altre article.
En tot cas, i per centrar de nou el tema, quan l'abril de 2019 es convoquen eleccions generals, el candidat Pedro Sánchez, conscient dels incendis que provoca Josep Borrell al capdavant d'Exteriors, decideix que al seu ministre potser li convé un canvi d'aires. I Sánchez decideix enviar Pepito Borrell... a Europa! L'encara ministre s'hi oposa de manera rotunda des del principi, ja que considera que la seva feina al capdavant d'Exteriors és més eficient en la lluita contra aquests "indepes" als quals "cal desinfectar", com diu en alguna ocasió. Però no hi ha res a fer: Josep Borrell és escollit a dit per encapçalar la llista del PSOE a les eleccions europees que se celebren el diumenge 26 de maig de 2019.
¿Fem una mica de memòria sobre el que acabo d'escriure que Josep Borrell no volia ser candidat a les eleccions europees? Això és el que deien alguns mitjans el novembre 2018:
Però Pedro Sánchez no cedeix. N'està fart dels incendis diplomàtics provocats pel seu ministre d'Exteriors. Hauria estat millor jubiliar-lo? No, Sánchez no s'ho pot permetre perquè Borrell és l'únic representant de la vella guàrdia que, com he dit al principi d'aquest article, li dóna suport a les primàries del PSOE. L'únic que confia en Sánchez quan tots li juguen a la contra, i clar, ara no es tracta de deixar de banda algú com Borrell que es demostra molt actiu contra els independentistes. I per això és escollit com a cap de llista del PSOE a les eleccions europees. Però tot i els bons resultats electorals obtinguts per Borrell (20 eurodiputats i més de set milions de vots), els càrrecs promesos a Europa passen de llarg. Finalment, fart de la situació, i en un gir sorprenent, Josep Borrell anuncia que deixa el seu escó d'eurodiputat. I ho fa públic en aquest tuit:
https://twitter.com/JosepBorrellF/status/1143876959950266368
O sigui, i per entendre'ns tots plegats, Josep Borrell fa una piulada on diu que tot i haver guanyat les eleccions europees renuncia a ser eurodiputat, i insisteix: "Ambos pensamos que en las actuales circunstancias soy más necesario como Ministro de Exteriores". Doncs no, Pedro Sánchez no ho pensa això que sigui més necessari com a ministre d'Exteriors, i la prova que Sánchez no pensa com Borrell és que en les negociacions que es porten a terme a Europa el PSOE continua pressionant per trobar un càrrec a mida de Josep Borrell. Objectiu? Que no torni al govern d'Espanya, potser o segurament una condició "sibil·linament" pactada amb alguns partits independentistes, com en el seu moment van acordar Jordi Pujol i José Maria Aznar per tal de treure's del damunt Alejo Vidal-Quadras.
Finalment, Pedro Sánchez s'imposa i troba un lloc per al seu candidat Josep Borrell: serà el nou Alt Representant de la UE per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, que de manera resumida vol dir que serà el màxim responsable de la diplomàcia europea. La caverna mediàtica ho ven com una gran victòria d'Espanya, però la realitat és molt diferent. Què deien abans els diaris espanyols d'aquest càrrec?
La victòria de Sánchez és que finalment s'ha pogut treure del damunt Josep Borrell, un personatge molt incòmode però que va ser clau en la seva victòria a les primàries socialistes. Borrell ara ocuparà un dels cinc càrrecs més importants de la UE, però el que té menys poder i competències. Però clar, Borrell és Borrell, i un cop nomenat “ministre d'Exteriors europeu” torna a fer “borrellades” i cada vegada que obre la boca crea un nou conflicte diplomàtic (sovint amb Catalunya pel mig).
Però a l'estiu apareix una notícia que passa molt desapercebuda, a Espanya, i és aquesta:
Divendres 10 de juliol de 2020. Brussel·les. El president francès Emmanuel Macron i la cancellera alemanya Angela Merkel han aconseguit que Kosovo i Sèrbia reprenguin de manera gradual i discreta el diàleg per normalitzar les seves relacions, trencades des del 2018. L'objectiu d'aquesta primera reunió és normalitzar les relacions entre Kosovo i Sèrbia amb un acord vinculant, un requisit de la UE perquè els dos països puguin avançar cap a la seva integració a la UE. A les reunions telemàtiques hi va participar també Josep Borrell.
Poc es podia imaginar Pedro Sánchez quan envia Josep Borrell a Europa que aquest, com a Alt Representant de la UE per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, hauria de negociar en un futur no gaire llunyà l'entrada de Kosovo al club dels 27. I tot això ens dóna una idea exacta del pes real d'Espanya a les institucions europees, i ens diu també per què Borrell no volia ser candidat. Sent ministre d'Exteriors d'Espanya i dient no a tot es viu molt millor, oi?
Realpolitik!
https://twitter.com/JosepBorrellF/status/1378802490179719168
Bernat Deltell. Publicat el dimarts 20 d'abril de 2021