La vida és un esport de risc. A vegades guanyes i a vegades perds. Tot depèn de la constància, l’esforç, el treball, la salut, la sort, les decisions personals i molts altres factors que fan que tinguis èpoques bones i d’altres de no tan bones o directament dolentes. Això és així en la majoria de països civilitzats. I dic en la majoria de països civilitzats perquè en d’altres zones del planeta les coses van una mica diferent, com per exemple a Espanya.
José Ramon Bauzá (Foto: Última Hora)
Aquest és un cas de com va les coses aquí. Es diu José Ramon Bauzá, va ser president de les Illes entre els anys 2011 i 2015 i actualment és senador pel Partit Popular. Nascut a Madrid el 1970, de pare mallorquí i mare madrilenya, Bauzá es llicencia en farmàcia a la Universitat Complutense i uns anys més tard s’afilia al Partit Popular de les Illes. Ocupa diversos càrrecs fins que el novembre de 2010 és postulat com a candidat a la presidència de les balears, eleccions que guanya un any més tard obtenint un total de 35 dels 59 escons en joc. És un gran resultat. Però a partir d’aquí s’inicia, per a molts illencs, un infern. Bauzá és un defensor de les tesis properes al secessionisme lingüístic, aplica durant el seu mandat la supressió del decret de mínims a l’ensenyament, es carrega la llei de normalització lingüística, instaura la llei de símbols, expedienta docents, polititza els mitjans de comunicació, privatitza serveis públics i fins i tot incompleix lleis com la de les policies locals que ell mateix va impulsar. Tot plegat provoca dimissions en cadena, crisis de govern i recursos judicials constants. La crispació arriba a tal extrem que el mateix president Bauzá ha d’anar amb escorta quan visita els pobles de l’interior de Mallorca mentre s’enfronta a una vaga de docents sense precedents de tres setmanes i a una manifestació de més de 100.000 persones, la més nombrosa i important de la història de les balears, en defensa de la llengua catalana a les escoles.
Doncs bé, davant d’aquest despotisme i gestió desastrosa, passa el que ha de passar. A les eleccions del mes de maig d’aquest 2015 José Ramon Bauzá obté els pitjors resultats de la història del Partit Popular a les Illes. El daltabaix és espectacular: perd 15 diputats i es queda amb només 20 escons dels 35 obtinguts quatre anys abans, deixa de ser la força més votada a poblacions importants com Calvià, Inca i Ciutadella, passa d’obtenir un 47% dels vots a quedar-se només amb un 28%. Bauzá i el PP s’enfonsa a Palma i a Mallorca, on gairebé perden la meitat de la seva representació i passen dels 19 escons que tenien a sumar-ne només 10. Un desastre absolut.
Torno al principi de l’article. En un país mitjanament seriós, què li hauria passat al senyor Bauzá? Doncs que hauria dimitit immediatament, i si no ho hagués fet, l’haurien destituït de manera fulminant la mateixa nit electoral. I si Bauzá hagués treballat en una empresa privada? Imaginem-nos-ho: Bauzá entra de director general en una gran empresa i el 2011 obté uns beneficis de 35 milions d’euros (35 diputats). Quatre anys més tard, aquests 35 milions es redueixen a 20 i a sobre la seva clientela passa del 47 al 28%. Vostè, amic lector, què creu que farien els alts mandataris d’aquesta empresa? Acomiadar-lo, evidentment, i en el pitjor dels casos denunciar-lo per haver fet malbé el prestigi de la marca i crear tensió innecessària entre els empleats.
Doncs bé, això, a Espanya, no passa. El senyor Bauzá, després d’haver perdut les eleccions i deixar el PP de les Illes amb una mà al davant i l’altra al darrera, ara és senador. Això vol dir que, tal i com explica el periodista Antoni Martorell al diari mallorquí Última Hora, Bauzá cobra un sou fix de 2.813,91€ més un extra de 1.822,38€ per ser resident a les Illes. És a dir, 4.636,29€ mensuals. A tot això cal afegir despatx oficial a Madrid, viatges gratis en tren i avió, ajudant i secretària, mòbil, tauleta i ordinador d’empresa, 150 € al dia si s’ha de desplaçar a l’estranger per qüestions de feina (120€ si el desplaçament és intern) i una targeta amb 3.000€ anuals per desplaçaments en taxi a Madrid. I tot això sense haver fet oposicions ni haver de suportar comitès d’empresa ni consells d’administració. Bauzá té totes aquestes prevendes per haver perdut la presidència de les Illes Balears. A Espanya, a diferència de la majoria de països civilitzats, qui perd guanya. Sobretot si el perdedor forma part de la crosta (o de la casta). I així anem…
Bernat Deltell. Publicat el dissabte 9 de desembre de 2017