De què ens haurien acusat si l'assassí hagués estat independentista?
Imaginem que un noi de 28 anys assassina dos agents de la Guàrdia Civil disparant-los a boca de canó amb un fusell. El fet succeeix al municipi d’Aspa, a la comarca del Segrià. El jove està caçant quan de cop i volta es troba dos agents rurals de la Guàrdia Civil que, en un control rutinari i aleatori, li reclamen el permís d’armes. El caçador porta un fusell no reglamentari i la llicència d'armes caducada, i potser per estalviar-se problemes dispara directament al cap dels dos agents des d’una distància de cinc metres provocant-los la mort a l’acte. Un assassinat a sang freda.
Doncs bé, imaginem que l’assassí (es pot dir així perquè el caçador s’autoinculpa) és un jove de 28 anys de la Catalunya profunda, concretament de Vacarisses, i a sobre és independentista, membre actiu de l’ANC i destacat militant del col·lectiu antitaurí. Imaginem també que és simpatitzant i/o militant de la CUP, d'Esquerra Republicana o JuntsxCAT, tant se val. Imaginem també que al seu compte de Facebook hi penja fotos d'ell mateix amb un fusell a la mà i escriu coses com ara “la unitat dels Països Catalans és sagrada” o bé “a cada atac, un tret al clatell”. Si aquesta història hagués estat real, si això hagués succeït de debò, què hauria passat? Quines haurien estat les portades de la premsa espanyola? Amb quin criteri "periodístic" haguessin tractat aquest assassinat? La notícia hauria obert els informatius de les principals cadenes de televisió? Quina hauria estat la reacció dels líders polítics espanyols? I la dels tertulians de les ràdios i televisions matinals? Què ens haurien dit? De què ens haurien acusat?
Però a vegades les històries inventades tenen el seu costat més tenebrós, i és que poden esdevenir certes. El caçador va existir: era un noi de Vacarisses, de 28 anys, i va assassinar a sang freda dues persones. Però aquí acaben les coincidències amb la primera part de l’article. El noi va matar dues persones, efectivament, però no eren agents de la Guàrdia Civil, sinó dos membres del Cos d'Agents Rurals. A més, era un ferm defensor de les corrides de toros, un seguidor fanàtic de la selecció espanyola de futbol (la Roja) i d’alguns grups d’ultradreta –espanyols i nord-americans– així com de pàgines de marxandatge unionista. Al seu compte de Facebook hi podies trobar insults constants contra els catalans, desbarrades masclistes, fotos seves posant amb el fusell, tota classe d’exabruptes i enllaços a pàgines del tipus Cataluña, tierra española i España unida y solo una bandera. Però tot això no va ser suficient per a què diaris com La Razón, ABC, El Mundo i El País consideressin que aquest crim execrable tingués prou categoria per aparèixer en portada. Us imagineu que hagués estat a l’inrevés? Si l’assassí hagués estat independentista, què haurien dit els deixebles de Pedro J. Ramírez i Paco Marhuenda?
Explico aquesta anècdota real que va succeir el 21 de gener de 2017 per entendre el tipus de periodisme que es practica a bona part d'Espanya i, també, en alguns mitjans catalans. Per tant, compte amb les enquestes, compte amb les informacions que apareixen a les portades, compte amb tot allò que fa referència als polítics independentistes (i els seus suposats comptes corrents a Suïssa), compte amb els articulistes, compte amb certes informacions inconcretes i "de fonts anònimes", i compte també en considerar tot això periodisme. No, bona part del periodisme espanyol va decidir fa temps deixar d'exercir aquesta noble professió per esdevenir propaganda pura i dura. Els grans mitjans de comunicació espanyols (i bona part dels catalans) ja no fan periodisme, sinó propaganda política. Res més.
Per cert, els dos joves agents rurals es deien Xavier Ribes i David Iglesias i tenien 43 i 39 anys, respectivament. El seu assassí, Ismael Rodríguez, va ser condemnat a 45 anys de presó. Segons el diari El Español, “la vida profesional de Ismael gira en torno al sector metalúrgico. Aficionado al motociclismo -que practica con asiduidad- y taurino, también practica la caza desde hace años”. Pel Periódico, "un joven que llevaba la caza en las venas". Ni una sola referència a les seves filies i fòbies anticatalanes Ai, si hagués estat independentista...
Crisi del periodisme? No, indecència!
Bernat Deltell. Publicat el dimarts 2 de febrer de 2021