“El nord d’Alemanya no està per a qualsevol bajanada espanyola”
Els periodistes Maiol Roger i Marc Toro van escriure un interessant i documentat reportatge al diari ARA amb l'explícit títol de "La vintena d’ofertes de mediació que van topar amb Rajoy". Publicat el passat 24 de desembre de 2018, el reportatge se centra en els contactes del govern català amb altres executius governamentals, parlaments, organismes internacionals i/o persones individuals amb l'objectiu de trobar una solució al conflicte entre Catalunya i Espanya. Doncs bé, de l'extens reportatge trobo molt interessant aquest paràgraf, que diu així: "(...) el 7 d’octubre la cancellera d’Alemanya, Angela Merkel, va trucar directament a Mariano Rajoy per buscar “possibles vies per enfortir el diàleg intern a Espanya”, segons va confirmar llavors el portaveu del govern alemany. Les fonts consultades asseguren que el 20 d’octubre el ministre d’Exteriors alemany, Sigmar Gabriel, es va reunir a porta tancada amb empresaris del seu país al Círculo Ecuestre, a Barcelona, i que posteriorment es va veure breument al lloc amb un alt càrrec de la conselleria liderada per Romeva. Sigmar Gabriel li va traslladar el seu interès per una solució dialogada amb l’Estat però també va reconèixer la intransigència espanyola a qualsevol tipus d’intermediació."
Aquesta informació desmunta de facto la tesi d'algun hiperventilat nostrat que assegura que el cas català no és ni ha estat mai a l'agenda internacional. Una teoria que cau pel seu propi pes llegint detingudament no només aquest reportatge sobre la vintena d'ofertes de mediació, sinó també observant les informacions i posicionaments que han transcendit públicament aquestes darreres setmanes i que fins i tot inclouen missatges del Papa Francesc adreçats a l’Estat espanyol.
Però centrem-nos de nou en la informació facilitada pel diari ARA: l’oferta de mediació confirma també els moviments que des de fa temps l'executiu alemany impulsa de manera discreta per trobar una solució al conflicte entre Catalunya i Espanya. Recordo que ja fa temps vaig escriure alguns articles sobre la implicació d’Alemanya en l’afer català, com ara "Els avisos que arribaven d'Alemanya" i “No ens mira ningú”, entre d’altres, i que podeu consultar i llegir de nou en aquest mateix blog.
Tres escenaris
Dit això, convé recordar la notícia que Angela Merkel havia trucat al president rus Vladimir Putin per reclamar l'alliberament dels 12 mariners d'Ucraïna capturats recentment, entre d'altres qüestions. Per quin motiu ens convé tenir present aquesta informació? Doncs perquè ens aporta tres conclusions interessants:
La primera és que davant de la ineficàcia de la UE és Angela Merkel qui truca a Putin per reclamar l'alliberament dels dotze mariners presos pels russos. O sigui, una cap d'estat d'un país de la UE truca a Putin per resoldre un assumpte "sensible" de política internacional comunitària
Segona conclusió: el poder d'Alemanya és cada vegada més gran. Si Merkel truca a Putin per exigir l'alliberament dels presos ucraïnesos, què no serà capaç de fer el seu govern?
I la tercera conclusió: el govern alemany no cal que faci gaire cosa, només cal que apliqui els consells del Stiftung Wissenschaft und Politik. Deutsches Institut für Internationale Politik und Sicherheit, el think tank que des de fa 50 anys assessora el govern federal alemany en qüestions de política exterior. I què diu aquest organisme sobre Catalunya? Bàsicament planteja tres escenaris de futur:
-Diàleg i negociacions: Les posicions de totes dues parts només es tornen constructives si el govern central presenta una oferta sobre reformes estructurals que tingui continguts substancials i sigui creïble
-Una Constitució federal que concedeixi a les tres nacions històriques, el País Basc, Galícia i Catalunya, més drets i competències que a les altres catorze comunitats autònomes seria una resposta possible a la qüestió catalana
-Un estat català independent dins d’Europa. Tot i que d’entrada Catalunya quedaria fora de la Unió Europea, “hi ha uns mecanismes que podrien evitar que caigués en el no-res” perquè hi ha països lligats estretament a l’economia catalana que “no mirarien de manera passiva” com Catalunya queda fora dels mecanismes solidaris i d’ajuda. Tot i que Madrid tindria més pes a la UE, “Catalunya podria disminuir la asimetria rebutjant la seva part de l’adopció de deutes estatals”
L’estudi del Stiftung Wissenchaft und Politik (SWP) conclou que si no s’arriba a algun tipus de solució el conflicte s’enquistarà, perquè “el desig d’autodeterminació i sobirania {dels catalans} és irrompible”.
Per acabar, recordo també el que va dir el diari Süddeutsche Zeitung de Munic sobre l’intent del govern espanyol de condecorar els policies alemanys que van detenir el president Carles Puigdemont: “El nord d’Alemanya no està per a qualsevol “bajanada” espanyola” (spanischen Unsinn).
Poca broma amb els alemanys...
Seguim!
Bernat Deltell. Publicat el divendres 13 de desembre de 2019