Quan Espanya va ser intervinguda

Quan Espanya va ser intervinguda

A la vida cal saber sempre amb qui et jugues els diners...

5 de maig de 2010. El president socialista José Luis Rodríguez Zapatero assegura, davant la premsa, que “no es una buena opción acelerar la reducción del déficit. Quien está equivocado es el Partido Popular sobre este asunto. Si uno hace una drástica reducción del déficit puede comprometer la recuperación”.

12 de maig de 2010. El president Zapatero, al Congrés dels Diputats, i amb cara de funeral, fa un anunci que només durarà dos minuts: “el Gobierno ha adoptado un compromiso de acelerar la reducción inicialmente prevista, asumiendo un recorte adicional de medio punto este año y otro punto adicional en 2011, para pasar en dos años del 11,2% de déficit al 6%”. Aquest canvi de discurs en set dies va suposar, tal i com recordava recentment l'economista basc Ignacio Marco-Gardoqui, “el mayor recorte de gasto social realizado hasta la fecha en este país [Espanya]: se bajó un 5% el sueldo de los funcionarios, se congelaron la mayoría de las pensiones, se eliminaron las ayudas por hijo, se redujeron las asistencias a los mayores y se quitaron 6.000 millones a la obra pública y 600 a la cooperación internacional”. Espanya entrava a la UCI.

Què va passar en aquests set dies? El màxim responsable del Banc Central Europeu (BCE) d'aquella època, Jean Claude Trichet, “se mostró contrario a mantener el ritmo de compra de deuda, lo que derrumbó la Bolsa e impulsó a la temible prima de riesgo”, recorda Marco-Gardoqui.

Aquells mateixos dies, en la reunió de l'Eurogrup, la vicepresidenta espanyola Elena Salgado plora davant les duríssimes exigències econòmiques imposades bàsicament per l'Alemanya d'Angela Merkel. El president nord-americà Barack Obama també pressiona Zapatero amb una trucada a Moncloa per expressar la seva preocupació per la situació econòmica en la que es troba Espanya, amb un dèficit de l'11,2% i un 20% d'atur. I per això, en només set dies, el president Zapatero passa de dir a la premsa que no reduirà el dèficit a aprovar unes retallades sense precedents amb un cost social brutal.

Però si tirem una mica més enrere en el temps veurem que la presa de pèl és encara més gran: el 24 de setembre de 2008 el president Zapatero assegurava, des de Nova York, que “España recuperará pronto la senda de su crecimiento potencial” gràcies a uns comptes públics sanejats (!) i perquè “quizá cuenta con el sistema financiero más sólido de la comunidad internacional”. Pocs anys després, Espanya és intervinguda i posteriorment s'ha de rescatar una banca que suposadament era “un referent mundial”. I com acaba tot plegat? Doncs d'aquesta manera: “El coste del rescate a la banca por la crisis crece a 65.725 millones. El Banco de España cifra en 42.561 millones el coste para las arcas públicas” (Cinco Días, 22 de novembre de 2019).

Tornem al 12 maig de 2010. Quan el president Zapatero entra al Congrés amb una carpeta de color blanc que conté 16 fulls que llegirà en dos minuts per anunciar retallades que afectaran a més de cinc milions de pensionistes i gairebé tres milions de funcionaris, el dèficit públic és del 9,2%. Ara, Espanya ha escalat a la cinquena posició dels països amb més pobresa de la UE amb un 20,7% de persones en risc, segons les dades publicades per Eurostat. En el cas dels menors de 16 anys, és el tercer país amb més nens pobres de tot Europa per darrere de Romania i Bulgària. I recordar també que actualment el deute públic espanyol està situat en el 122%, una xifra que supera les previsions que situaven el deute públic en el 117,1% del PIB, una xifra que no s'havia vist des de 1902, després del desastre de 1898 (“La deuda pública no encuentra techo y supera el 122% del PIB tras alcanzar los 1,37 billones. La deuda pública ha subido en 16.000 millones de euros en un solo mes. El incremento desde que comenzó la pandemia ha sido de 165.000 millones” El Economista, 22 d'abril de 2021).

L'any 2010 José Luís Rodríguez Zapatero va ser obligat, en qüestió de dies, a canviar el rumb econòmic d'Espanya en contra de la seva voluntat.

L'any 2021, just onze anys més tard, sembla que la història es repeteix també amb un govern socialista al capdavant. La premsa nacionalista espanyola, com El Español i El Confidencial, se'n fan ressò ràpidament:

-“Las ayudas se entregarán por tramos y el desembolso se supedita a la aplicación de las reformas”

-“Cualquier gobierno UE podrá paralizar los pagos si cree que Pedro Sánchez no cumple”

-“Se trata de una intervención de facto de la economía española desde la UE”

-“La gran novedad es que los fondos de la UE no se repartirán por cuotas sino por proyectos que deberán tener el visto bueno de Bruselas. Aunque el primer dinero no llegará hasta primavera 2021”

O sigui, tenim Espanya de nou intervinguda econòmicament per la UE. I mentre això passa, Nadia Calviño va perdre la votació per presidir l'Eurogrup; el primer ministre belga, el liberal Alexander De Croo, compara Espanya amb Hongria o Polònia en qüestió de drets fonamentals; el New York Times, en la seva edició internacional, entrevista a Jordi Cuixart, i el Consell d'Europa esmena la plana a la justícia espanyola.

Pedro Sánchez: "no habrá indultos".

A la vida cal saber sempre amb qui et jugues el diners, no sigui cas que et passi com a Pedro Sánchez (o en el seu moment Zapatero) i hagis de canviar d'opinió de manera radical...

Bernat Deltell. Publicat el dijous 29 de juliol de 2021

Publicat el: 2021-07-30 Visualitzacions: 9133
El teu compromís econòmic com a lector em pot ajudar encara més a fer recerca periodística. Moltes gràcies!
Vull col·laborar