Susana i Rosa

Susana i Rosa

“Lo mejor que puede hacer Pedro Sánchez es retirarse, ya que no tiene ninguna opción, y dar paso a una gran estadista como Susana Díaz” (J. A. Zarzalejos)

Què passava l'any 2014?

L’alternativa política espanyola gira, entre d’altres, al voltant de la líder d’origen basc Rosa Díez, cap de files d’aquest nou invent anomenat UPyD (Unión, Progreso y Democracia) que algunes enquestes -no totes- vaticinen amb un futur esplendorós. Díez va resultar reelegida com a portaveu del seu partit amb el suport del 93% dels vots dels afiliats i una participació del 25%. Aquest és un primer pas imprescindible per a la regeneració, que en el teu propi partit voti només el 25% de la militància. Però Rosa Díez té altres propostes de futur interessants, i són aquestes: suspendre l’autonomia de Catalunya, retornar sanitat i ensenyament al govern central i extirpar dels organismes de l’Estat l’actual classe dirigent espanyola per donar pas a noves veus que impulsin una autèntica regeneració democràtica. Aquest darrer punt és el més curiós del seu ideari, perquè qui ho diu és la mateixa que ha ocupat de manera sistemàtica i ininterrompuda tota mena de càrrecs públics des del 3 d’abril de l’any 1979.

Per a qui encara no conegui la trajectòria política de Rosa Díez convé fer-ne un breu repàs: funcionària de la Diputació Foral de Biscaia des del 1979, Díez s’afilia al PSOE el 1977 i dos anys més tard ja forma part de les llistes electorals socialistes. El 1983 és escollida diputada foral i des de llavors ha ostentat els càrrecs de vicepresidenta de les Juntes Generals de Biscaia (1983-1987), regidora de Güeñes (1987-1991), diputada del Parlament basc (1986-1999), consellera de Comerç, Consum i Turisme en un govern de coalició entre socialistes i Partit Nacionalista Basc (1991-1998), diputada al Parlament Europeu com a representant dels socialistes bascos (1999-2007) i, finalment, portaveu i diputada al Congrés per Unión Progreso y Democracia. Tal i com recordava el periodista Iu Forn en un article al diari ARA, en els estatuts d’UPyD es diu que per poder ser candidat d’aquest partit has d’haver treballat almenys quatre anys fora de la política. Doncs bé, el currículum de Rosa Díez no ofereix cap dubte: viu de l’erari públic des del 1979. I aquesta és la regeneració que predica Rosa Díez, una regeneració que no s’aplica ni a ella mateixa.

Anem pel segon cas, el de Susana Díaz. Qui va ser presidenta de la Junta d’Andalusia, aquesta bona dona que ve a Catalunya a dir-nos què ens convé, als catalans, encara ara no se li coneix vida professional més enllà de l’administració pública. Durant la seva etapa d’estudiant de Dret a la facultat de Sevilla ingressa a les joventuts socialistes, i a partir d’aquí inicia una carrera meteòrica gràcies a la seva discreció, silencis, neutralitat en els moments convulsos i fidelitat al partit. Nomenada secretària general de les Joventuts Socialistes d’Andalusia el 1997, dos anys més tard és escollida regidora a l’Ajuntament de Sevilla. I a partir d’aquí, la disbauxa: diputada al Congrés (2004-2008), diputada al Parlament andalús (des de 2008), senadora (2011-2012) i diferents càrrecs orgànics dins del partit com, entre d’altres, el ja mencionat de les joventuts socialistes, secretària d’organització del PSOE a Sevilla (2004-2010) i del PSOE andalús (2010-2012), secretària general del PSOE andalús (2013) i membre del Comitè Federal del PSOE. El sis de maig de 2012 José Antonio Griñán la situa de presidenta de la Junta de Andalusia, càrrec al qual va arribar sense ni tan sols haver concorregut a unes eleccions. Díaz va ser nomenada presidenta a dit pel mateix Griñán. Com no podia ser d’una altra manera, en el seu discurs d’investidura Díaz va criticar els catalans i va apel·lar als andalusos que “davant el descrèdit actual de la política, lluitem per la regeneració democràtica”.

Què està passant aquest 2021?

En poc temps passen moltes coses. Comencem per Rosa Díez i el seu partit, UPyD: el 6 de desembre de 2020, el dia que se celebra la Constitución que nos dimos entre todos, Unión Progreso y Democracia anuncia la seva dissolució després de tretze anys d'existència. A les eleccions generals del 2011, UPyD va obtenir 1.143.225 vots (4,70%) i cinc escons convertint-se en la quarta força política d'Espanya. Nou anys més tard, desapareixien del mapa. Però Rosa Díez continua batallant per la rellevància i per demostrar que encara és algú, i és així com junt amb Fernando Savater i María San Gil, ha creat un nou artefacte anomenat Unión 78. La seva primera acció ha estat convocar una manifestació a la plaça Colón en protesta per la concessió dels indults i en defensa del poder judicial, la monarquia, la libertad (la seva) i tot allò que representa el règim del 78 hereu directe del franquisme. Resultat? Una nova punxada en el currículum d'aquest personatge que porta tota la vida vivint de l'erari públic però que es presenta com una renovadora de la política espanyola i que basava les seves campanyes electorals en mostrar el seu DNI amb el lema “el que ens uneix”. I de tant unir, sembla que cada vegada està més aïllada i amb un històric de desastres acumulats força impactant i impressionant.

I la Susana Díaz? L'escollida per la vella guàrdia socialista va perdre contra Pedro Sánchez les primàries per liderar el PSOE l'any 2017, la Junta d'Andalusia el 2018 (la primera vegada que el PSOE és apartat del govern andalús) i ara ha perdut també les primàries andaluses contra Juan Espada per més de 15 punts.

I sabeu què? El problema no és que tot el que toca Susana Díaz i Rosa Díez acabi completament enfonsat, sinó que fins fa quatre dies (i encara ara) certs mitjans de comunicació patriòtics els auguraven èxits esclatants i determinants, i “analistes” com el periodista José Antonio Zarzalejos afirmava dies abans de les primàries del PSOE que “lo mejor que puede hacer Pedro Sánchez es retirarse, ya que no tiene ninguna opción, y dar paso a una gran estadista como Susana Díaz” (anàlisi fet en directe al programa Al Rojo Vivo de la Sexta).

I així va el país, i per això no entenen d'on els plouen les garrotades...

Davant de tot aquest desgavell, trenco una llança en favor d'Ana Botella. L'exalcaldessa de Madrid va participar en un fórum econòmic celebrat a Davos i va deixar el seu currículum en blanc. “I què!”, es deuria dir a si mateixa, “jo ja no necessito demostrar res de res!”.

Marca Espanya!

Bernat Deltell. Publicat el 14 de juny de 2021

Publicat el: 2021-06-14 Visualitzacions: 3132
El teu compromís econòmic com a lector em pot ajudar encara més a fer recerca periodística. Moltes gràcies!
Vull col·laborar