“Demanem estabilitat i que no hi hagi eleccions, perquè creiem que no ens aporta res i ja hi ha prou embolic a Espanya per a què a sobre ens hi afegim nosaltres”
Joan Canadell i Bruguera (Barcelona, 1967) és des del passat dilluns 17 de juny el nou president de la Cambra de Comerç de Barcelona. Amb el vot de 36 dels 54 integrants del ple, el representant de la candidatura independentista Eines de País presidirà els propers dos anys (i Mònica Roca la resta de la legislatura) aquesta poderosa i històrica cambra vinculada a l’alta burgesia catalana. Enginyer industrial d'organització i màster en màrqueting i distribució comercial per la UPC, Canadell és també el cofundador del Cercle Català de Negocis (CCN) i fundador i soci de Petrolis Independents, a més d’un insubornable i incansable activista en favor de la independència de Catalunya.
-Com ha estat el seu aterratge a la presidència de la Cambra de Comerç de Barcelona?
-Bé, millor del que em pensava. Tot a la vida depèn de les expectatives que et fixis, i com que les expectatives no eren les que han acabat passant puc dir que la situació ara per ara és molt positiva, tant amb l’equip de gent de la Cambra com amb la seva dinàmica interna. Home, hi ha coses millorables, evidentment, i per això ens vam presentar, però en general l’experiència és molt positiva.
-Quan se us acut presentar-vos a les eleccions de la Cambra de Comerç?
-A mi m’hi posen. Jo formava part d’un equip de quaranta persones de l’ANC i internament prenem la decisió de participar a les eleccions. Després de prendre aquesta decisió ens calia buscar un candidat, i d’alguna manera m’hi vaig veure empès, m’hi posen. M’estimo molt aquest país i crec que podem fer tots junts una gran feina.
-Com veu l’empresariat català des d’aquesta talaia privilegiada?
-Més enllà d’independentistes o no independentistes, jo crec que l’empresariat català és bàsicament catalanista, i ho és molt. S’estima el país, en general, perquè sempre hi ha de tot, però en general sí, s’estima el país. A partir d’aquí n’hi ha alguns que creuen que formant part d’Espanya ens en sortirem, i una gran majoria que creu que no. De totes maneres l’empresariat català és formidable perquè un país com el nostre, amb la repressió que patim i un estat a la contra (corredor Mediterrani, manca de finançament, infraestructures...) Catalunya segueix excel·lint en molts àmbits, i també en l’àmbit econòmic. Tenim una ànima de ferro, no ens tomba res, però també tenim punts dèbils.
-Quins són aquests punts febles?
-Potser un empresariat massa petit, d’empresa massa petita que cal que es faci més gran per tenir també empreses grans, i sobretot tenir visió de futur per estar més preparats per als reptes que vindran els propers deu o vint anys. Però en general, l’empresariat català ho fa molt bé: creixem en exportació, en innovació anem molt bé i moltes grans empreses internacionals s’estableixen aquí. Tot això és molt positiu.
“Tothom pren decisions en funció de la situació política del moment, però això passa aquí i arreu”
-El procés d'independència afecta l’empresariat català?
-Jo crec que menys del que es pensa. Evidentment tothom pren decisions en funció de la situació política del moment, però això passa aquí i arreu. Crec que hem vençut una etapa molt important, i és que tot i que el mercat espanyol és molt important, el món encara ho és més. I l’empresariat ha començat a veure que el seu mercat és el món, i això abans del procés no passava. Fins i tot m’atreviria a dir que abans del boicot al cava això no passava; però és precisament a partir d’aquest boicot i, sobretot, aquests darrers anys amb el procés d'independència, que la política d’obrir-se al món s’ha intensificat. I el fet que fa 20 anys les vendes de les empreses catalanes fossin un 65% a la resta d’Espanya i un 35% a l’estranger, ara que està just invertit, demostra que l’empresari català, sense fer gaire soroll, ha entès que ha de sortir i obrir-se al món. I això no té aturador. La reflexió que jo em faig és: països com Alemanya, que és el gran exportador d’Europa, fa 50 anys que exporta i com a país ja està en la fase de maduració, fins al punt que no pot créixer més. Com aquell qui diu, Alemanya ja ha arribat a tot arreu. En canvi, les empreses catalanes tenen molt més potencial perquè fa 20 anys pensàvem que el nostre mercat natural era Espanya i que l’exportació era un complement; ara, en canvi, veiem que el nostre mercat natural és el món, i aquí tenim molt camp per córrer. I aquest canvi crec que l’ha provocat el procés, i crec també que l’empresariat ho ha entès, sigui independentista o no.
-Què els aconsella a aquelles empreses que van marxar?
-Jo sempre dic que aquí no va marxar pràcticament ningú, l’única cosa que van fer va ser canviar el registre en un fitxer, i això es fa en dos minuts. Però aquí hi ha casos per tot. Si algunes empreses han pres aquesta decisió perquè tenen por no hi podem fer res. La por és legítima i cadascú actua en funció dels seus interessos i de les seves sensacions. Si en canvi alguna empresa ho va fer per condicionar el futur de la societat catalana per mi això és lleig. Ara bé, tothom és lliure de fer el que vulgui. Suposo que els que ho van fer per por aniran tornant, i els que ho van fer per amenaçar potser algun dia també canvien de criteri. Ja ho veurem, perquè tenir la seu en un lloc i l’activitat aquí ni és lògic ni és operatiu, per a aquestes empreses.
-Us vau fer famós també pel hashtag #Inésssss a twitter. Cada vegada que una empresa internacional anunciava que s’establia a Catalunya li recordàveu a la líder de Ciudadanos que les coses no anaven tan malament...
-Sí, ja no faig piulades d’aquest tipus perquè crec que ara no toca, però tinc gent que em porta la llista actualitzada d’empreses que s’estableixen al nostre país i anem al ritme de l’any 2008. Tant és així que jo mateix vaig decidir que era bo que la Cambra conegués de primera mà aquestes empreses que s’estableixen al nostre país, i per dos factors: per donar la benvinguda i per oferir-los els serveis de la Cambra. I un tercer: per saber-ne els motius que els ha portat a establir-se al nostre país.
-I per què han vingut? Què us diuen?
-Hi ha coses que ja ens imaginàvem, i d’altres que no. Per exemple, algunes empreses que vénen ho fan pel bon nivell de les nostres comunicacions. Les connexions de l’aeroport del Prat a la resta d’Europa són molt bones. A la majoria de països europeus no hi ha tants aeroports que tinguin tantes destinacions a altres ciutats. Això permet a molts empresaris desplaçar-se al matí a Barcelona i al vespre tornar a Alemanya a l’hora de sopar, per exemple. Amb tot, i malauradament, a nivell transoceànic encara estem força malament.
-Més motius?
-Un altre motiu pel qual s’estableixen aquí és que hi ha un teixit empresarial molt ric, és a dir, que hi ha de tot. Qui s’estableix al nostre país té a la seva disposició bones comunicacions, empreses de serveis, personal qualificat, capacitat de treball i cultura de l’esforç, universitats, escoles de negocis... Una altra característica és que l’empresariat estranger vol venir al nostre país, s’hi sent còmode, i això també és molt bo per a nosaltres perquè s’estableixen xarxes d’empresaris, intercanvi d’informació i coneixement, i de tot això en surt una economia reforçada i de futur.
-Aquests empresaris que s’estableixen al nostre país coneixen la realitat política, social i cultural catalana?
-Sí, tots disposen de molta informació. A vegades una mica esbiaixada, perquè quan porten poc temps aquí t’ho diuen molt clar, i a mi m’ho han dit directament: “quan vam venir aquí ens pensàvem una cosa i resulta que és tot a l’inrevés, i en positiu”.
-Què demana la Cambra de Comerç de Barcelona al govern català?
-Definir i visualitzar la Catalunya d’aquí a deu o vint anys, perquè si la visualitzem podem anar tots a una. I en això nosaltres ja hi estem treballant. Ara el govern està molt pendent de la situació, i ho entenc, i és molt respectable, però també fora bo que tingués visió de futur a mig termini. I també demanem estabilitat i que no hi hagi eleccions, perquè creiem que no ens aporta res i ja hi ha prou embolic a Espanya per a què a sobre ens hi afegim nosaltres. No té cap sentit que ara nosaltres també fem eleccions.
-Ha rebut Joan Canadell algun tipus de pressió? Alguna trucada incòmoda?
-No, en aquest sentit ha anat tot molt millor del que em pensava. Al contrari, els contactes que hem fet amb l’establishment, i que sovint he encapçalat jo mateix, han estat sempre de molt respecte cap a la Cambra i a la figura del seu president. Això no vol dir que compartim les mateixes idees, evidentment, però sí que hi ha hagut respecte i fins i tot prudència.
-Ho dic per les polèmiques declaracions del president de la patronal de la Micro, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC), Josep González, on es mostrava molt preocupat pel gir independentista de la Cambra amb vostè al capdavant...
-Sí, les declaracions de Josep González van ser desafortunades. Vaig parlar amb ell i vam aclarir part de l’arrel del problema, i l’arrel del problema és que jo he dit en vàries ocasions que la Cambra és l’única associació empresarial que representa a tot l’empresariat, i això des de PIMEC i també des de Foment no es veu bé perquè la llei els hi dóna aquesta representativitat, i en això tenen raó. Ja vaig dir que ho matisaria, i això és el que faig ara mateix. Ara bé, una cosa són els representants legals, i una altra els legítims, perquè a nosaltres ens pot votar tot l’empresariat de Barcelona mentre que PIMEC representa a un determinat número d’empreses. I una altra cosa: nosaltres ens vam presentar a unes eleccions i les vam guanyar, i el senyor González, que jo sàpiga, fa més d’una dècada que formalment no el vota ningú perquè només hi ha una candidatura. Per tant, nosaltres tenim la legitimitat que la gent ens ha votat majoritàriament. I de fet, la PIMEC es va presentar a les eleccions de la Cambra de Comerç a través del senyor Enric Crous, i PIMEC va fer campanya per la seva candidatura. I els resultats van ser els que van ser...
-Resoldran la problemàtica de les votacions? Ho dic perquè votar a la Cambra de Comerç sembla un jeroglífic...
-Divendres ja vam posar en marxa la revisió del cens. Aquest era un dels nostres principals compromisos, i l’hem complert. Ara tothom qui vulgui pot comprovar si és al cens electoral; en cas contrari, pot demanar-ne l’alta. Actualitzant el cens permetem que votar en un futur proper sigui molt més fàcil i àgil.
-Ja acabo. Ens sabem vendre a l’estranger?
-Vist els resultats sí, però això no vol dir que estiguem fent tot el que podríem fer. Però anem molt bé. Fixa’t en les dades: Barcelona és la ciutat del món (del món!) que organitza més congressos. L’entitat Barcelona Convention Bureau no para de captar fires per a què vinguin aquí, i algunes d’aquestes fires tenen un èxit brutal. El nivell d’internacionalització de les nostres empreses no para de créixer; ja t’ho he dit abans, estem en un 65% pel que fa a les exportacions i creixem a bon ritme cada any. Som la primera regió en inversió estrangera directa del sud d’Europa. Per què som la primera? Doncs perquè estem fent molt bona feina. A nivell turístic som la segona destinació d’Europa, i aquest any hem tornat a créixer i, el més important, creixem en qualitat. Els resultats són brutals!
-Recordo el seu discurs d’investidura de president de la Cambra on ja deixava anar aquestes xifres...
-Sí, és que la gent no hi para atenció, i cal repetir-ho sovint perquè ens ho hem de creure: Catalunya és una de les regions econòmicament més pròsperes de la Unió Europea, un dels quatre motors industrials i un pes (industrial) sobre el PIB proper al 20%. Abans he dit que Barcelona és la segona destinació turística de la UE, però també el sisè (sisè!) destí turístic del món i líder a Europa en creuers. La cinquena regió amb més startups de la UE, més de 8.000 multinacionals instal·lades al nostre país... I tot això ho fem amb una sabata i una espardenya! Els nostres pressupostos són molt baixos, i en canvi, els resultats que obtenim són excel·lents. Podem millorar? Home és clar, sempre podem millorar, sempre podem créixer, però Déu n’hi do com tira l’economia catalana...
-I l’economia espanyola?
-Espanya, lamentablement, és capdavantera en indicadors negatius: atur, corrupció, dèficit de pensions, deute públic desbocat, inestabilitat política... No se’n surt, i difícilment se’n sortirà si no canvia de model. Catalunya podia haver ajudat Espanya a aquest canvi de model que nosaltres estem fent des de fa temps, però no ens han volgut escoltar mai, ni els ha interessat res que Catalunya pogués aportar, proposar o oferir. I així anem...
Bernat Deltell. Entrevista feta a la seu de la Cambra de Comerç de Barcelona el divendres 27 de setembre de 2019