"Georg Bachmayer, incapaç d'assumir els seus crims en un futur judici, decideix fotre's un tret al cap quan ensuma que la victòria dels aliats és inevitable. És el seu darrer acte de covardia"
El protagonista d’aquesta història, Hermann Bachmayer, neix el 9 de desembre de 1954 a Berlín, però ja de ben petit els seus pares es traslladen a la ciutat de Friburg de Brisgòvia (Freiburg im Breisgau, en alemany) situada a l’estat federal de Baden-Württemberg, d’on és capital Stuttgart. Hermann Bachmayer ja no s’ha mogut mai més d’aquesta turística ciutat de poc més de 220.000 habitants, a tocar de la Selva Negra i coneguda sobretot per la seva catedral i la Universitat Albert-Ludwig, fundada el 1457.
Hermann Bachmayer és nét de Georg Bachmayer, un destacat membre de les SS i comandant del campament de treballs forçats Ebensee, un annex del camp de concentració de Mauthausen-Gusen. Bachmayer, d’una crueltat i sadisme extrem, és conegut entre els presoners republicans espanyols amb el sobrenom de Gitano, Negro o El tío de los perros. Aquest darrer malnom prové de "l’afició" de Bachmayer d’enviar els seus gossos a esquarterar els presoners-esclaus que cauen en desgràcia, i sempre davant la mirada impassible d’aquest personatge sinistre que físicament és tot el contrari d’un representant de la suposada superioritat física de la raça ària (és descrit com un home baixet i de pell fosca, d’aquí també els sobrenoms de Gitano i Negro). Georg Bachmayer, incapaç d'assumir els seus crims en un futur judici, decideix fotre's un tret al cap quan ensuma que la victòria dels aliats és inevitable. És el seu darrer acte de covardia.
Però centrem-nos en el nostre protagonista. Sí, Hermann Bachmayer és el nét de l’abans mencionat capità i membre de la SS-Totenkopfverbände. Però d’això ja fa molts anys, i Hermann no en té cap culpa de tot el que va fer i representar el seu avi. De fet, no el va ni conèixer. Alguna vegada li han preguntat per quin motiu no s’ha canviat el cognom, i ell respon que seria una traïció al seu pare. Maneres de veure les coses. En tot cas, i a diferència del seu avi, Hermann Bachmayer no estudia la carrera militar, sinó que vol ser enginyer agrònom, encara que finalment opta per Medicina, carrera que mai arriba a exercir. Durant anys es dedica als negocis immobiliaris heretats de la seva família (provinents de l’espoli als jueus alemanys) i actualment posseeix diverses empreses d’import-export.
Un bon dia, Hermann Bachmayer decideix anar a caçar. Ho fa sovint, és una de les seves aficions. Però aquest dia, la matinada del 30 d’abril de 2012, les coses es torcen. Bachmayer es dirigeix amb una furgoneta pick-up carregat d’armes de caça al nord de Friburg, entre l’A5 i la carretera local 294, amb els llums apagats i circulant en sentit contrari. Bachmayer porta com a copilot un dels seus treballadors. Quan els agents de la Polizei li ordenen que pari, Bachmayer accelera i es produeix una persecució que dura 30 quilòmetres. Recordem-ho: el nostre protagonista condueix a tota velocitat, en contra direcció, de nit i amb els llums apagats, i perseguit per la policia. Quan finalment la Polizei aconsegueix detenir l’infractor, el copilot, des de dins del vehicle, amenaça un dels policies amb una escopeta mentre Bachmayer fa marxa enrere lesionant a un altre agent que ha participat en la persecució.
Cinc hores més tard, el vehicle és localitzat aparcat al barri de Herdern, una zona residencial i benestant de Friburg de Brisgòvia. Gràcies a la matrícula, es descobreix que aquest vehicle està registrat a nom d’una societat propietat de Hermann Bachmayer, motiu pel qual és denunciat per atemptat contra l’autoritat i d’un delicte contra la seguretat viària. No hi ha cap dubte: els agents reconeixen Bachmayer com el conductor de la pick-up, el seu mòbil el situa a la zona dels fets i a sobre el vehicle va a nom d’una de les seves empreses. Bachmayer és condemnat a dos anys i mig de presó.
Però...
Un jutjat de Friburg de Brisgòvia revisa el cas i absol Hermann Bachmayer al considerar que durant la vista no es practica una “prova de càrrec suficient” capaç d'afeblir la presumpció d'innocència del nét de l’assassí del camp d’Ebensee. Segons l'opinió dels magistrats, el reconeixement de l'agent en el qual se sustenta la condemna “no resulta concloent” i la resta de les proves aportades durant la vista tampoc poden certificar que Bachmayer estigués aquell dia en el lloc dels fets. El posterior recurs al Tribunal Constitucional no ha estat ni admès a tràmit, i la Polizei ja ha anunciat que no descarta portar el cas al Tribunal d’Estrasburg.
Aquesta és la història. Com pesen els cognoms, oi? Hermann Bachmayer podrà continuar fent la seva tranquil·lament. És un intocable del règim. Un guanyador. Actualment pertany al consell d'administració d'onze societats amb diversos càrrecs i els seus principals negocis són els immobiliaris, apareixent com a director general de FR Promocions de Baden-Württemberg A.G. que té com a finalitat adquirir blocs de pisos i aparcaments. També està escrivint l’obra La naturalesa de Bachmayer. Quan el meu avi era persona, de recent aparició a Alemanya.
Què us sembla aquesta història?
Què us sembla, aquesta història? Indecent, oi? Doncs bé, res de tot això que explico aquí és cert. De fet, tot és cert, però cal fer alguns canvis importants. Anem a pams:
-Georg Bachmayer és un sinistre comandant de diversos camps d’extermini nazis. Tota la seva història és real, però no pas el final. El maig de 1945 fuig de Mauthausen amb la seva dona i les seves dues filles i es refugia en una casa de camp del Tirol. Però les tropes aliades el persegueixen i quan es veu acorralat assassina tota la seva família i després se suïcida. Per tant, Bachmayer no ha tingut descendents, ni a Berlín ni a Friburg de Brisgòvia ni a enlloc. Hermann Bachmayer no existeix, i no ha pogut existir mai perquè el seu avi ja es va encarregar que no hi pogués haver descendència
-La història de la caça i la fugida amb una pick-up i tot el procés judicial és autèntic, però el protagonista no és pas l’imaginari Hermann Bachmayer, sinó Francisco "Francis" Franco y Martínez-Bordiú, nét del dictador espanyol, i els fets relatats no succeeixen a Alemanya, sinó a Terol (Aragó)
-Tot allò que he escrit de l'imaginari Georg Bachmayer (dades biogràfiques, estudis, negocis, empreses, etc) són les de Francis Franco el qual, a més, l’any 2011 escriu el llibre La naturaleza de Franco. Cuando mi abuelo era persona
El que fa possible la història i la immunitat de què gaudeix Francis ("Bachmayer") Franco és que el seu avi va morir al llit.
Bernat Deltell. Publicat el dimecres 27 de novembre de 2019 (agraïment a Pere Soler pel seu ajut en la recerca d'algunes dades)