"Ha sido un honor dejar una España mejor que la que encontré"
Dijous 21 de juny de 2012. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy Brey, espera pacientment rebre l’ordre de pujar a la tarima per poder llegir el discurs que porta preparat per a l’ocasió. Rajoy és a Brasil, on participa a la cimera sobre Desenvolupament Sostenible Rio+20 organitzada per Nacions Unides. En total, hi assisteixen representants de 193 països en la trobada més gran organitzada fins al moment per l'ONU. Doncs bé, en el discurs d’obertura, el secretari general, Ban Ki-moon, assegura que el món “no es pot permetre el luxe de perdre més temps” i que cal “superar els interessos particulars” per canviar el model econòmic i adoptar-ne un de més sostenible. Sàvies paraules que han quedat en això, en sàvies paraules.
Continuo: després del discurs inicial de Ban Ki-moon, toca el torn als diferents representants i caps d’estat. Tots van passant en fila índia per la tarima on fan un breu discurs i, si pot ser, aportar algun tipus d’idea per al futur del planeta. Però tot s’allarga, i Mariano Rajoy aguanta estoicament el seu torn. Finalment, i després de dues hores de retard, toca el torn al president espanyol. L’encarregat de la cimera presenta Rajoy com el primer ministre de les Illes Salomó davant l’astorament general del personal, però el cap de l'executiu espanyol no reacciona perquè no entén un borrall d’anglès i només té al cap fer el discurs i marxar.
Quan Rajoy acaba el seu breu parlament (en castellà i que ha estat subtitulat en anglès en una gran pantalla) la persona que en aquest moment dirigeix la cerimònia demana disculpes per la pífia i la confusió generada. Però Rajoy ja és lluny i sembla que ni se n’ha adonat, ni de l'errada ni de la posterior rectificació per part del presentador de l’acte.
Una anècdota
És una anècdota, només una anècdota, evidentment, i no sé si aquesta anècdota està inclosa en el llibre “Una España mejor” on Mariano Rajoy (27 de març de 1955, Santiago de Compostel·la) explica el seu pas per la presidència espanyola. Es tracta d'una crònica personal de la seva etapa al capdavant del govern: "Ha sido un honor -no lo hay mayor- haber sido Presidente del Gobierno de España". I afegeix: "Ha sido un honor dejar una España mejor que la que encontré" i per això reivindica el seu llegat com a president.
Ara bé, és possible que Mariano Rajoy no hagi inclòs certes informacions i opinions, en aquestes memòries, perquè podria distorsionar el seu relat de mascle alfa i polític guanyador tot i les adversitats de l’època en què ostenta la presidència espanyola. Però jo sí recordo algunes coses que ha fet i dit Rajoy i que tinc desades en un parell d'arxivadors i que convé recuperar. Per exemple, recordo quan va dir que el polític valencià “Carlos Fabra es un ciudadano y un político ejemplar” mesos abans que entrés a la presó. També recordo quan va dir que “Jaume Matas aportará estabilidad y crecimiento” a Balears gràcies al seu “talante de moderación, equilibrio, diálogo y lealtad institucional”, i el seu missatge a Bárcenas: “Luis, nada es fácil, pero hacemos lo que podemos. Ánimo”.
També recordo la seva presència als funerals de Nelson Mandela i que només se li va ocórrer declarar que Sud-àfrica és important perquè la selecció espanyola hi ha guanyat un Mundial de futbol, que estima Catalunya perquè els catalans fan coses i que Espanya no és Uganda mentre el ministre Luis De Guindos està negociant el rescat a les institucions europees.
També tinc molt present la seva capacitat de diàleg i mà estesa amb Catalunya: no a un referèndum, no a un pacte fiscal, no a la bilateralitat, no al concert econòmic, no a la llei d'horaris comercials catalana, no a la llei de pobresa energètica, no al traspàs de rodalies, no al traspàs d'aeroports i ports, no a les seleccions catalanes, no a un nou estatut, no al nou pla hidrològic de la conca de l’Ebre, no a acollir refugiats, no a la immersió lingüística, no a la cessió d'impostos especials, no al nou objectiu de dèficit el 2017... Però a partir d'aquí, podem parlar de tot, excepte, també, del corredor Mediterrani, de la despolitització de la justícia i la presència del català a la EU perquè tot això requereix d'un gran consens. Curiosa operació diàleg, la de Mariano Rajoy, que va acabar enviant piolins a estomacar-nos!
Però la nova Espanya de Rajoy, "Una España mejor", no deu tractar de la corrupció del seu partit, de les desigualtats socials, de la destrucció de les classes mitjanes, de la insignificància d'Espanya en l'àmbit internacional, de la divisió territorial, de les recollides de signatures contra l’estatut català (origen en bona part de l’actual conflicte territorial), dels tripijocs judicials, de la mediocritat dels seus ministres (Ana Mato, José Ignacio Wert, Jorge Fernández Díaz...) de les clavegueres de l'Estat, dels informes apòcrifs, de les factures falses, de les corrupteles dels seus tresorers, de la buidada de la guardiola de les pensions, del deute desbocat...
Rajoy ha estat el pitjor president de la democràcia espanyola. Un home d'estat completament absurd i d'una mediocritat esfereïdora només atenuada per un periodisme servil que li reia totes les gràcies considerant-lo un gran estratega gràcies al domini del temps. I precisament aquest suposat domini del temps és el que va portar el Partit Popular a perdre milions de vots mentre els seus ministres i la claca periodística aplaudien la intransigència alemanya amb Grècia no pas per ideologia ni en defensa dels interessos d'Espanya, sinó per pur partidisme.
Però ara Mariano Rajoy té la necessitat de reivindicar-se, el mateix home que amb Rita Barberà es va comportar com un cínic, que ens va aplicar el 155, que no ha dit ni una veritat i que ha deixat Espanya a la ruïna econòmica i moral. Un país pitjor en tots els sentits.
Ho vaig dir fa temps, i ho torno a repetir ara: “Mariano Rajoy NO és un problema per als independentistes; és un perill per a Espanya”. Aquella dita que assegura que “Moure's és arriscat. No moure's és suïcida” és el que acaba, paradoxalment, amb un dels pitjors governants espanyols d’aquests darrers anys.
Que Mariano Rajoy continuï escrivint llibres, que continuï mentint a través de les seves memòries, que opini, que camini molt, que balli, que digui el que vulgui, però sobretot, que no torni mai més!
L’home que no recordava mai res ara ha escrit unes memòries que titula “Una España mejor”. Cinisme en estat pur per part del suposat primer ministre de les Illes Salomó... A vegades és millor callar i semblar idiota que no pas parlar i esvair qualsevol mena de dubte.
Bernat Deltell. Publicat el diumenge 22 de desembre de 2019