"Vaig prometre que la denúncia serviria per esclarir el cas i que ningú prendria mal, i així ha estat"
Dimecres 5 de desembre. En una aula d'una escola d'una ciutat del nostre país s’hi fa un taller de prevenció de la drogoaddicció. La monitora encarregada de l’exposició explica els símptomes i les conseqüències de les drogues a nens i nenes de 13/14 anys ajudada per un powerpoint. Enmig de l'explicació, la monitora diu:
“Una imatge val més que mil paraules”
I la foto que apareix a tota pantalla és la d’Oriol Junqueras. El líder republicà com a exponent dels efectes de les drogues. Increïble! La foto, per cert, és pràcticament igual (per no dir que és la mateixa) que la usada per Ciutadans en el seu bus que es passeja pels carrers d'Espanya amb l’estrambòtic lema “indultos no, elecciones ya”.
L’aparició d’Oriol Junqueras en un powerpoint en un taller de prevenció de la drogoaddicció crea consternació. Una petita part dels alumnes ha rigut i una altra s'ha quedat sense paraules. Una alumna s’indigna davant d’aquest fet que no té res a veure amb les drogues, i acte seguit s’aixeca i surt de l’aula. Poc després, un altre alumne també abandona el taller de prevenció de drogoaddicció.
I fins aquí, els fets que es produeixen dins l’aula.
Hores més tard, alguns alumnes ho expliquen als seus pares i aquests decideixen mobilitzar-se. Primer de tot, intentaran contactar amb la direcció de l’escola, però a l’endemà dijous el centre està tancat. Per això envien un correu electrònic a l'empresa que coordina aquests tallers.
D’una manera totalment casual m'assabento dels fets. Contacto amb alguns pares i m'ho confirmen tot, fil per randa. Però vull ser prudent i m’espero unes hores. No és la primera vegada que passa que una persona -sigui adolescent o no- diu una cosa i després resulta que no és ben bé així. En tot cas, els pares em mereixen la màxima confiança; els seus fills estan molt polititzats -en el bon sentit del terme- i això vol dir que no hi ha confusió possible; coneixen perfectament qui és Oriol Junqueras i quina cara té. Al cap d’unes hores torno a trucar i els pares em reconfirmen al 100% el que ha passat. No hi ha cap mena de dubte.
Amb tot, faig una última gestió i contacto amb la regidora d’Educació de la ciutat on s’han produït aquests fets tan lamentables, i m’assegura que ja s’està investigant. És llavors quan, al vespre, en faig un fil a twitter. I corre com la pólvora.
Durant les següents hores rebo missatges i alguna trucada de gent relacionada en l’àmbit del periodisme i de l’ensenyament. Alguns em demanen noms i dades, però he pres la decisió de no dir res. La raó? No sóc Albert Rivera, no penjo noms de professors ni assenyalo culpables. Senzillament denuncio un fet que em sembla espantós i grotesc. Repeteixo: ho denuncio perquè qui hagi de prendre decisions ho faci, però no vull crear màrtirs ni fer mal a ningú. I l’aposta crec que es demostra un encert.
Sis dies més tard, alguns pares contacten amb mi per explicar-me el resultat final. Resumit, és aquest:
-l’Ajuntament contracta els serveis d’una empresa externa per a què faci aquests tallers a diferents escoles de la ciutat. L’empresa treballa en tot l’àmbit nacional
-la persona que normalment fa aquest taller està de baixa (no explicaré les raons de la seva baixa per no donar pistes). La monitora que s’hi envia és nova, i usa material personal per fer la classe. Aquesta monitora hauria d’haver usat el material de l’empresa que ja està convalidat i revisat per a aquest tipus de tallers, però de manera unilateral decideix portar el seu propi powerpoint
-el mateix dimecres 5 de desembre a la tarda la regidora d’Educació, un cop assabentada dels fets, es posa en contacte amb l’empresa. S’inicia una investigació interna
-l’empresa contacta amb la monitora a qui exigeix explicacions. Assegura que el material que ha usat és d’ella i que, segons la versió que m’expliquen els pares, sembla que no hi hauria cap intencionalitat política. Això vol dir que estem davant d’una incompetent (en el millor dels casos) o d’una cínica (en el pitjor)
-la monitora ha estat cessada de manera fulminant i per sort aquest era el seu primer taller. En cas contrari, l’escàndol hauria estat totalment incontrolable!
De tot això, se’n poden treure algunes conclusions, com ara que les xarxes socials ben usades poden servir per denunciar tot tipus de situacions sense haver de comprometre persones ni institucions. Aquí tot s’ha pogut resoldre de manera professional i discreta, salvaguardant la identitat del centre educatiu (el qual no en té cap culpa de tot el que ha passat), dels menors, de l’equip directiu de l’escola i fins i tot de la mateixa monitora que, tot i la seva incompetència, pot tenir una segona oportunitat i no haver d'arrossegar la seva errada (intencionada o no) la resta de la seva vida.
Acabo. Gràcies a tots els que m’han fet confiança. Vaig prometre que la denúncia serviria per esclarir el cas i que ningú prendria mal, i així ha estat. Fer escarni d’una persona innocent com Oriol Junqueras -o qui sigui- per il·lustrar un taller sobre les drogues em semblava inadmissible i, per tant, calia actuar. I així ha estat. I així s'ha pogut solucionar!
PD1. Per cert, la tutora de la classe va deixar sola la monitora davant els seus alumnes. El motiu és que d’aquesta manera aquests se senten més lliures (i per tant, menys cohibits) a l’hora de fer preguntes. Aquesta és una norma no escrita que s’acostuma a practicar en tallers sobre sexualitat o fins i tot en d’altres oferts per Mossos d’Esquadra. En aquest sentit, cap tipus de negligència per part de la tutora
PD2. Alguns es pregunten com és que els alumnes no van marxar de classe (o una gran majoria) quan va aparèixer la fotografia d’Oriol Junqueras. Cal respondre? Tenen 13/14 anys, això és tot. Nosaltres, a la seva edat, hauríem fet el mateix!
PD3. I gràcies, Albert Rivera, per mostrar-me el que no s’ha de fer mai!
Bernat Deltell. Publicat el dimarts 11 de desembre de 2018