Juny de 1994. Estic cursant quart curs de Filologia Catalana i em falten encara un parell de setmanes per acabar els exàmens finals. Per trencar amb tantes hores d'estudi em permeto una gosadia: trucar a casa de l'escriptor Pere Calders. M'he assabentat que la seva salut és fràgil i necessito resoldre un enigma que afecta una part important de la meva família. És un enigma que ens ha encuriosit a tots durant tres generacions i del qual encara no en tenim la resposta. Per això, abans que la seva salut no es deteriori més, deso la vergonya a la butxaca i truco al gran escritptor Pere Calders.
Trucar algú, en aquesta època, no és fàcil. Els que tenen una certa edat ja saben a què em refereixo. Estic parlant d'un temps en què no existeixen els mòbils, ni els correus electrònics, ni sant google ni res de semblant. Aconseguir un número de telèfon costa molt d'esforç, molt de temps i moltes gestions. Doncs bé, un cop estic en possessió del número de contacte de Pere Calders el truco, em presento i li pregunto: "com ho tindria per a una visita?" La seva resposta és la que m'espero: "Com ha dit que es diu, jove?". "Bernat", li responc. "No, no, el cognom, m'interessa el cognom que m'ha dit abans". "Deltell, Bernat Deltell". "Passi quan vulgui per casa, em farà molta il·lusió conèixer-lo, però passi ràpid que em sento fluix, i truqui abans de venir, d'acord?" "Gràcies senyor Calders, en un parell de setmanes, quan acabi els exàmens, el truco de nou i quedem, d'acord?".
I així ho faig però ja no hi sóc a temps. Quan truco m'informen que Pere Calders és a l'hospital i que la seva vida penja d'un fil. I així és; poc després, el juliol de 1994, les lletres catalanes perd un dels seus més grans escriptors del qual m'he llegit gairebé tota la seva obra.
Doncs bé, aquest estiu passat rellegeixo de nou una de les seves millors novel·les i de cop recordo el gran enigma que durant tres generacions ha portat de corcoll part de la meva família. I ara ho lligo tot: per què servidor de vostès va voler parlar amb Pere Calders el juny de 1994? Quina relació té amb l'enigma que ha sobrevolat per damunt de part de la meva família durant tres generacions? Per què Calders em va fer repetir el cognom i em va dir "passi quan vulgui per casa, que em farà molta il·lusió conèixer-lo?".
Part de la resposta, en breu! De moment, aquí us deixo una pista...
L'ombra de l'atzavara. Primera edició, 1963 (Pere Calders)