El desenllaç d'una història del tot intranscendent, prescindible, personal i que malauradament no he pogut ni podré resoldre mai.
El professor de literatura de l'Institut Manuel de Cabanyes, el Francesc Pasqual, ens va fer llegir una obra de Pere Calders titulada "Aquí descansa Nevares i altres contes". El vaig trobar boníssim, divertit i enginyós. Un descobriment! Ho vaig comentar a casa i el meu pare em va dir que, efectivament, en Calders era un gran escriptor i em recomanava la seva millor novel·la, "L'ombra de l'atzavara". Però el meu pare em va dir més coses: "té Bernat, aquest llibre era del meu pare, és a dir, del teu avi, i ara te'l dono a tu. És la primera edició, la del 1963, la que va guanyar el Premi Sant Jordi, i el meu pare se'l va comprar perquè algú li va dir que tindria una sorpresa quan el llegís, la mateixa sorpresa que vaig tenir jo i tindràs tu només obrir la primera pàgina".
Vaig pensar que el meu pare perdia pistonada, "es fa gran i ja només viu dels records", però tot i així vaig agafar el llibre (el mateix exemplar que he conservat durant anys i ara tinc davant del meu l'ordinador) i a la nit, abans d'anar a dormir, vaig començar a llegir-lo. I efectivament, vaig tenir un xoc. Diu així: "A mig matí, el trànsit per l'avinguda Juárez (Mèxic) començava a espesseir-se. En Joan Deltell encreuà la calçada...". Com? Joan Deltell? El meu avi i el meu pare es deien Joan Deltell. Com pot ser tanta casualitat? És un cognom molt poc comú, a tot Catalunya n'hi ha poquíssims!
Li vaig preguntar al meu pare i em va dir que "no sé si feia referència al teu avi".
-"I no li vas preguntar mai?"
-"Sí, però no en tenia ni idea. Només vam poder establir un punt de contacte: el teu avi era de Monòver (Alacant) d'on som originaris els Deltell. Durant la guerra va fer de soldat al nord de València, i Pere Calders va ser enviat també al front del nord de València. Però ja no sabem res més".
-"Es van conèixer?"
-"No ho sabem, quan el teu avi ho va llegir també es va quedar de pedra, però com que no volia saber res de la guerra no va fer mai cap gestió per esbrinar-ho"
Al cap d'uns anys em vaig armar de valor i vaig trucar al Pere Calders, i no oblidaré mai la seva resposta per telèfon i que ja us vaig apuntar en l'anterior escrit:
-"Com ha dit que es diu, jove?"
-"Bernat", li responc
-"No, no, el cognom, m'interessa el cognom que m'ha dit abans"
-"Deltell, Bernat Deltell"
-"Passi quan vulgui per casa, em farà molta il·lusió conèixer-lo"
Però al cap de poc va morir i jo m'he quedat amb el dubte de saber si Calders es va inspirar en el meu avi per escriure "L'ombra de l'atzavara". I ara ja no ho sabré mai. Vaig tenir la resposta a la punta dels dits, però vaig fer tard. Ah, i per cert, Joan Deltell no és un qualsevol a "L'ombra de l'atzavara", sinó el protagonista principal, el fil conductor de l'obra. Però també cal dir que la vida del personatge inventat i la del meu avi no tenen res a veure. I qui vulgui comprar i llegir la novel·la aquest Sant Jordi s'emportarà una gran sorpresa perquè és realment bona, molt bona. I malauradament, de gran actualitat.
PD. Per cert, faig una crida si algú pot aportar una mica d'informació sobre aquesta novel·la i el seu protagonista. Qui sap si gràcies a les noves tecnologies aconseguiré resoldre aquest enigma... Gràcies!
Bernat Deltell. Publicat el dimarts 17 d'abril de 2018
Peu de foto. Aquest és el meu exemplar de la novel·la "L'ombra de l'atzavara", de Pere Calders. És un exemplar de la primera edició de 1963 i que va pertànyer al meu avi i després al meu pare. El protagonista es diu Joan Deltell, com el meu avi i com el meu pare. Lectura molt recomanable. Bon Sant Jordi!