Dijous 10 de maig. Cinc de la tarda. Sona el meu mòbil. A la pantalla hi apareix un número molt llarg i molt estrany. Què faig? L'agafo o no? Al final penso va, vinga, que no sigui dit...
-Bona tarda. És vostè el senyor Bernat Deltell?
-Sí, sóc jo.
-Perfecte. Sóc el Conseller de Cultura, Lluís Puig, i el truco des de Bèlgica...
-(silenci)
-Senyor Deltell?
-Perdoni, qui és?
-Sóc el Conseller de Cultura, Lluís Puig, i el truco des de Bèlgica...
-Conseller? Ostres, no sé què dir...
-No cal que digui res. El truco per informar-lo que el govern de la Generalitat ha decidit atorgar la Creu de Sant Jordi a la seva mare, la pianista i compositora Leonora Milà.
-(silenci)
-Si us plau, informi a la seva mare però encara no ho faci públic. Informarem nosaltres mateixos de manera oficial d'aquí a unes 48 hores, d'acord?
-No es preocupi, no diré res. Però estic emocionat...
-Ho entenc. Pensi que estem en una situació excepcional. Les Creus de Sant Jordi s'havien concedit ininterrompudament des de l'any 1981 però ara, els del 155, van decidir que no. I nosaltres volem recuperar la normalitat. En breu ho anunciarem!
-Conseller, estic, no sé... no sé què dir.... Espero que ben aviat vostè mateix, des de Catalunya, li pugui donar la Creu de Sant Jordi a la meva mare.
-Jo també espero que sigui així ben aviat. Gràcies senyor Deltell i molts records a la seva mare. Aquesta Creu de Sant Jordi la té ben merescuda!
És una trucada que no oblidaré mai de la vida. He retingut la informació fins avui, que ja és pública. Quina emoció, per tot plegat (Creu de Sant Jordi, Conseller a l'exili, la situació del país...) i llàstima que el meu pare i la meva àvia ja no puguin ser presents el dia que la meva mare rebi la Creu de Sant Jordi...
Bernat Deltell. Publicat el dissabte 12 de maig de 2018