Felipe VI deixa clar qui mana a Espanya a partir del tres d'octubre de 2017 i junt amb els poders fàctics de l'estat (alta judicatura, Guàrdia Civil i mitjans de comunicació) imposa la línia dura i la repressió que encara dura
Tres d'octubre de 2017. Fragment del discurs del rei Felipe VI: "Todos hemos sido testigos de los hechos que se han ido produciendo en Cataluña, con la pretensión final de la Generalitat de que sea proclamada -ilegalmente- la independencia de Cataluña. Desde hace ya tiempo, determinadas autoridades de Cataluña, de una manera reiterada, consciente y deliberada, han venido incumpliendo la Constitución y su Estatuto de Autonomía, que es la Ley que reconoce, protege y ampara sus instituciones históricas y su autogobierno. Con sus decisiones han vulnerado de manera sistemática las normas aprobadas legal y legítimamente, demostrando una deslealtad inadmisible hacia los poderes del Estado. Un Estado al que, precisamente, esas autoridades representan en Cataluña. Han quebrantado los principios democráticos de todo Estado de Derecho y han socavado la armonía y la convivencia en la propia sociedad catalana, llegando -desgraciadamente- a dividirla. Hoy la sociedad catalana está fracturada y enfrentada."
I aquesta part del discurs de Felipe VI és la que ens fa entendre tot el que ha passat després:
"Por todo ello y ante esta situación de extrema gravedad, que requiere el firme compromiso de todos con los intereses generales, es responsabilidad de los legítimos poderes del Estado asegurar el orden constitucional y el normal funcionamiento de las instituciones, la vigencia del Estado de Derecho y el autogobierno de Cataluña, basado en la Constitución y en su Estatuto de Autonomía".
Traduït: Felipe VI fa un cop d'estat a l'estat i posa en funcionament la maquinària repressiva del 155. A partir d'aquest moment, repressió, presó, persecució ideològica i "a por ellos". Les tres potes de l'estat, que són bàsicament la monarquia, l'alta judicatura (Tribunal Suprem, Tribunal Constitucional i Audiencia Nacional) i la Guàrdia Civil, amb el ple suport de la premsa espanyola (i part de la catalana) i una part significativa de l'Íbex 35, agafa les regnes de l'estat. Res tornarà a ser igual. Amb tot, es produeixen algunes crítiques d'una part molt significativa del món polític, social i empresarial. Les crítiques al posicionament del rei provenen bàsicament de l'entorn de Podemos, Navarra, independentistes catalans, bascos i gallecs, sectors del PSOE i del lehendakari Íñigo Urkullu:
https://twitter.com/iurkullu/status/915311893094522881
El líder de Podemos i actual vicepresident segon del govern espanyol, Pablo Iglesias, també es va pronunciar clarament en contra del discurs de Felipe VI:
https://twitter.com/PabloIglesias/status/915293825232441346
També el llavors president del Consell Europeu, el polonès Donald Tusk, en la cerimònia de lliurament dels premis Príncep d'Astúries (són guardonats en aquesta edició del 20 d'octubre de 2017 el mateix Tusk així com Jean-Claude Juncker i Antonio Tajani) adverteix que "la llei ha de ser respectada per tots els que participen en la vida pública", però afegeix uns matisos: "la violència no resol mai res" (venim de les imatges de l'1 d'octubre) i "el diàleg és sempre millor que el conflicte". Ja com a expresident, Donald Tusk ha assegurat aquest mes de febrer passat en una entrevista a la BBC que Brussel·les sentiria "empatia" per una Escòcia independent i que "emocionalment" la UE seria partidària d'acceptar-ne la seva entrada, tot i que això no es faria de manera automàtica.
Però no ens desviem del fil central d'aquest escrit i tornem al nostre país. Mesos més tard del discurs del tres d'octubre, cap a final de juny de 2018, el president Quim Torra, que és el representant ordinari de l'Estat a Catalunya i promulga en nom del rei les lleis de Catalunya, trenca lligams amb el cap de l'Estat. Les grans capçaleres internacionals capten immediatament la transcendència de la decisió, com és el cas del New York Times:
El Nacional - The New York Times - Felipe VIPerò totes aquestes crítiques no impedeixen l'onada de repressió que encara ara continua. I on vull anar a parar amb tot això? Doncs al fet que el rei Felipe VI és la persona que està al darrera de tot. Ell és el representant del règim franquista del 77 (sí, el del 77, no pas el del 78). La periodista i directora adjunta de La Vanguardia, Lola Garcia, explica al seu llibre El naufragio una informació sobre Felipe VI diferent a la que s’havia cregut fins llavors. Garcia assegura que Mariano Rajoy no era partidari que Felipe VI fes un discurs el 3 d'octubre en contra dels plans independentistes del president català Carles Puigdemont, però que hi va accedir davant la insistència del mateix monarca. Amb tot, Rajoy, en converses privades i reservades, sempre va recalcar que el discurs va ser “idea” seva, és a dir, del rei Felipe VI. També Josep Rius, llavors cap de gabinet del president Puigdemont i un dels principals cuiners de la política catalana, ho explica en aquesta entrevista que li vaig fer just uns dies abans del confinament:
-"T’explico coses de primera mà. Aquell dia, el matí del tres d’octubre, vam començar a tenir notícies que el rei faria una declaració institucional al vespre i recordo comentar-ho amb el president Puigdemont. Vam quedar que jo trucaria a la Casa Reial, i així ho vaig fer. Em van confirmar que hi hauria una declaració per part de Felipe VI i els vaig demanar dues coses: que la declaració no la fessin en base al que estaven llegint als mitjans de comunicació espanyols, que no calia que fossin els catalans, sinó que agafessin qualsevol capçalera internacional i llegissin el que estaven dient del conflicte. I la segona qüestió que se li va demanar és que el discurs no servís per empitjorar les coses, perquè ja estava tot prou malament
-No et van fer gaire cas…
-Gens! El rei, aquell dia, va preferir salvar la monarquia abans que Espanya, o dit d’una altra manera, Felipe VI va intentar salvar la monarquia a costa de Catalunya, i això ha portat a unes quotes de republicanisme al nostre país insòlites. Va fallar a “propios y ajenos”; va fallar als independentistes saltant-se el paper que li atorga la constitució, que és la de fer d'àrbitre, però també va fallar a la gent que volia una solució al conflicte i que no són independentistes. Per descomptat que ens podia haver fotut canya, ens podia haver dit “ho heu fet molt malament, les coses s'han de fer respectant la llei i bla bla bla, però us commino a seure i parlar i jo faré el paper d'àrbitre”. Si hagués fet això hauria salvat la monarquia, però són així…"
I Felipe VI va tirar pel dret!
També l'activista i polític Jordi Sànchez ha explicat recentment en una entrevista que li ha fet el periodista Jordi Basté a RAC1 que té indicis que "ni tan sols el govern de Mariano Rajoy volia que nosaltres entréssim a la presó. S'ajunten tres institucions clau: Corona, Fiscalia General de l'Estat i el Tribunal Suprem que són els que determinen una estratègia politicojudicial".
El que expliquen i relaten tots aquests testimonis, i molts d'altres, demostra que Felipe VI va fer un cop d'autoritat el tres d'octubre. I d'aquí que ell mateix assistís a la reunió anual de Davos el gener de 2018. És una manera de deixar ben clar qui mana a Espanya i que Mariano Rajoy (que recordem-ho, havia perdut les eleccions del 21-12 contra els partits independentistes) ja no és ningú en el nou escenari del 155.
Amics i amigues, es fa tard i, com va dir el gran Humphrey Bogart a Casablanca, “Dispénsenme caballeros. Lo de ustedes es la política. Lo mío, dirigir este local”. Per tant, ara toca desconnectar una estona.
Continuarà!
Bernat Deltell. Publicat el dimarts 14 de juliol de 2020